Sortir de la zona de confort, ser capaç de connectar amb altres formes de pensar, de gestionar i de modelar la realitat educativa m’ha donat una perspectiva inimaginable de les múltiples formes -i formules- que té l’educació. Després de viure en primera persona la diversitat de metodologies (en tots els àmbits, des de la gestió fins a la docència i tots els passos entremitjos), la riquesa que ofereix la valentia de mirar més enllà del que ja sabem no té límits. Moure’s amb els sentits oberts, amb capacitat crítica i amb el cor (amb la passió del que ens agrada) ens fa porosos. Mirar realment des d’altres òptiques, començar a desaprendre amb aquesta nova mirada i impregnar-nos dels altres (d’altres contextos, altres cultures, altres estrats socials, altres aprenentatges). Deixar l’ego i transformar el “ja ho sé fer” pel dubte, ha creat nous ponts i connexions entre el meu propi pensament i el dels altres.