Las 3 cosas que he aprendido

El joc té un rol cabdal en l'aprenentatge, especialment en els primers anys de l'infantesa. Alguns països reconeixen la importància de deixar els infants jugar i desenvolupar la seva curiositat natural, retardant l'edat d'escolarització als 5 o 6 anys (Finlàndia, Canadà...). Aquesta mesura s'acompanya de permisos de maternitat i paternitat de fins 1 any, i uns horaris pel conjunt de treballadors que permeten la conciliació i la compartició de temps de qualitat amb els infants. Aquest temps permet establir uns millors vincles entre els pares i mares i els seus fills, permet disposar de temps per jugar aprenent, permet als infants desenvolupar-se segurs, amb un bon vincle familiar i social, i mantenir la seva capacitat creativa i d'aprenentatge naturals. De l'altra banda, retrobem els països on s'intenta sobre-estimular els infants amb l'objectiu, molt sovint va, de fer-los avançar en els objectius curriculars el més aviat possible. Finalment, podriem considerar aquells entorns on l'estrès socio-econòmic de les famílies no permeten una conciliació treball/família adient, el que dóna lloc a diferents patrons de desequilibri pel desenvolupament de l'infant. Tot infant hauria de poder gaudir d'un mínim de temps de qualitat dels seus pares o cuidadors de manera diària, i poder jugar i desenvolupar-se creativament, abans d'integrar un entorn escolar formal.