Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Juana M. Sancho
Juana M. Sancho
Catedràtica de Tecnologia Educativa de la Universitat de Barcelona.
Sóc catedràtica de Tecnologia Educativa del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona. Coordinadora del grup de recerca consolidat Subjectivitats Entorns Educatius Contemporanis (ESBRINA) -2009SGR 0503-. I de la Xarxa Universitària de Investigació i Innovació Educativa (REUNI+D (Ministeri d’Economia i Competitivitat EDU2010-12194-E-Subprograma EDUC).

Las 3 cosas que he aprendido

1

Els altres som nosaltres

Molt sovint tinc la impressió de que els docents, com vaig discutir a un article de Cuadernos de Pedagogía, no poden contribuir a educar a les persones que tenen davant perquè esperen a uns altres (que ja han sortit de casa educats, predisposats a escoltar-los, a callar, a reproduir, a fer el que se’ls demana...) que en realitat no existeixen. De fet, d’existir, no necessitarien de l’escola. Reconèixer, acceptar , confiar i estimar (en el sentit de Morin i Maturana) a l’altre és el primer pas no només per poder contribuir a la seva educació sinó per reconèixer-nos a nosaltres mateixos com educadors.
2

Avui ja és demà

Una de les fonts més importants d’aprenentatge de la meva vida han estat els meus alumnes. Fa molts anys, en el meu primer destí com a mestra a una classe de P4 i P5, un pàrvul (no sé, però m’encanta aquesta paraula, vol dir petit, però no per això privat de saber) em va ensenyar que avui ja era demà. Perquè si no m’hagués dit un dia: “senyoreta, la meva mare et convida demà a prendre cafè”; l’endemà no m’hagués pogut saludar amb un: “senyoreta, avui ja és demà”. Es a dir, l’escola del futur la estem fent en el present.
3

La recompensa de la virtut és la virtut (B. Spinozza)

Sovint els docents es queixen de no sentir-se reconeguts ni valorats. Un sentiment que sembla justificar la manca d’interès per continuar aprenent (com podem ensenyar si ens oblidem d’aprendre?), per millorar la pràctica i porta a sentir-se “cremat” i desanimat. Un aprenentatge fonamental que m’ha portat a continuar sentint “papallones a l’estomac” el dia que començo les classes, després de tants anys!, és que la recompensa del meu treball està en ell mateix, en lo viva que em fan sentir els desafiaments als que m’enfronta.
Otras voces de la comunidad educativa
José Luis Quirant Navarro José Luis Quirant Navarro
Professor d'ESO a La Farga
Només s'educa des de l'estimació.
Artur Parcerisa Aran Artur Parcerisa Aran
Professor del Departament de...
Cal dedicar temps i espais per pensar en els per què
Raül Manzano Tovar Raül Manzano Tovar
Mestre
Una educació per al sentit - l’aprenentatge i la convivència-
Ismael Alfaro Pla Ismael Alfaro Pla
President de la FaPaC a Lleida
L'èxit escolar és fruit de molts factors
Josep Maria Jarque Jutglar Josep Maria Jarque Jutglar
Aprenent de mestre
Els llibres que duc sota el braç
Wilson Marcelo Pozo Enriquez
Profesor
el curriculum tiene que ser flexible
Mª Àngels Brescó Mendiluce Mª Àngels Brescó Mendiluce
Directora Jesuïtes Poble Sec, Col·...
Les escoles han de definir molt clarament la seva missió i cap a...

Más información