Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)

RSS

We are celebrating the 10-year anniversary of Debats d’Educació by giving the educational community the opportunity to air its views

Juana M. Sancho
Juana M. Sancho
Catedràtica de Tecnologia Educativa de la Universitat de Barcelona.
Sóc catedràtica de Tecnologia Educativa del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona. Coordinadora del grup de recerca consolidat Subjectivitats Entorns Educatius Contemporanis (ESBRINA) -2009SGR 0503-. I de la Xarxa Universitària de Investigació i Innovació Educativa (REUNI+D (Ministeri d’Economia i Competitivitat EDU2010-12194-E-Subprograma EDUC).

The three things I’ve learned

1

Els altres som nosaltres

Molt sovint tinc la impressió de que els docents, com vaig discutir a un article de Cuadernos de Pedagogía, no poden contribuir a educar a les persones que tenen davant perquè esperen a uns altres (que ja han sortit de casa educats, predisposats a escoltar-los, a callar, a reproduir, a fer el que se’ls demana...) que en realitat no existeixen. De fet, d’existir, no necessitarien de l’escola. Reconèixer, acceptar , confiar i estimar (en el sentit de Morin i Maturana) a l’altre és el primer pas no només per poder contribuir a la seva educació sinó per reconèixer-nos a nosaltres mateixos com educadors.
2

Avui ja és demà

Una de les fonts més importants d’aprenentatge de la meva vida han estat els meus alumnes. Fa molts anys, en el meu primer destí com a mestra a una classe de P4 i P5, un pàrvul (no sé, però m’encanta aquesta paraula, vol dir petit, però no per això privat de saber) em va ensenyar que avui ja era demà. Perquè si no m’hagués dit un dia: “senyoreta, la meva mare et convida demà a prendre cafè”; l’endemà no m’hagués pogut saludar amb un: “senyoreta, avui ja és demà”. Es a dir, l’escola del futur la estem fent en el present.
3

La recompensa de la virtut és la virtut (B. Spinozza)

Sovint els docents es queixen de no sentir-se reconeguts ni valorats. Un sentiment que sembla justificar la manca d’interès per continuar aprenent (com podem ensenyar si ens oblidem d’aprendre?), per millorar la pràctica i porta a sentir-se “cremat” i desanimat. Un aprenentatge fonamental que m’ha portat a continuar sentint “papallones a l’estomac” el dia que començo les classes, després de tants anys!, és que la recompensa del meu treball està en ell mateix, en lo viva que em fan sentir els desafiaments als que m’enfronta.
Other voices from the educational community
JAUME BELLERA SOLÀ JAUME BELLERA SOLÀ
Professor de la Facultat d'...
Cada circumstància és un camí per recórrer
Xavier Úcar Xavier Úcar
Catedràtic de Pedagogia Social
La importància de l'aprenentatge informal
Assumpta Duran Oller Assumpta Duran Oller
Membre del secretariat d’Escola...
La reflexió pedagògica i el treball en grup entre els docents
Tura Badosa Moret Tura Badosa Moret
Professora d'Història....
L’escola com a lloc de convivència i creixement
Jaume Centelles Jaume Centelles
Mestre de primària a l’escola Sant...
Fórmules de col•laboració entre l’escola i les famílies
Antoni Verger Antoni Verger
Investigador al Departament de...
El finançament educatiu com a política d’equitat primordial
SALVADOR VIDAL RAMÉNTOL SALVADOR VIDAL RAMÉNTOL
PROFESSOR DE DIDÀCTICA DE LES...
Bon Humor

More information