Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Raquel Moreno
Raquel Moreno
Consultora de D-CAS
Com a sociòloga fundadora de la consultora D-CAS, desenvolupo des de fa ja 10 anys una tasca de recerca aplicada i desenvolupament de projectes en l’àmbit educatiu, entre d’altres. Com a mare d’una nena desenvolupo una tasca com a educadora des de fa ja 4 anys. Tots dos grans reptes que em fan plantejar-me constantment dubtes i reflexions per les que no sempre tinc resposta.

Las 3 cosas que he aprendido

1

L’escola de la vida

Segurament si ens parem a pensar en com hem canviat al llarg dels anys podem arribar a la conclusió que els principals canvis en la nostra forma de ser o pensar no es donen en els primers anys de la nostra vida, sinó durant la maduresa. És per això que què em sembla tant injust parlar del dret a l’educació i limitar-lo només a l’escola, l’institut o fins i tot a la universitat. El dret a l’educació ha de tenir en compte totes les edats, i no em refereixo només a les escoles d’adults, no, em refereixo a tots aquells espais que donen riquesa al nostre aprenentatge continu i que no es limiten a les aules. Les relacions que establim; els mitjans de comunicació; les experiències personals, laborals o familiars; la protesta, sigui on i com sigui. La cura i millora de tots aquests espais ha de formar part de la reivindicació per un dret a l’educació. Per què tots ells formaran a les persones que vulguem ser.
2

Per una reflexió inclusiva

Al final sempre som els mateixos. Però, per què? Per què repassant les aportacions a aquest fòrum de participació he vist tantes cares conegudes? Per què tinc la sensació de llegir una vegada i un altre les mateixes reflexions? Per què jo mateixa torno a repetir, tot i que en paraules diferents, el que ja altres han dit? Cadascú tindrà les seves possibles respostes, però segurament coincidirem en que hem de fer l’esforç per apropar-nos a totes aquelles persones que mai entraran en un fòrum com aquest. Un escola inclusiva sí, però una reflexió inclusiva també.
3

Deixar entrar a les escoles altres veus

Els mestres, de tots els cicles educatius, s’han format i preparat per poder exercir aquesta funció. No obstant, els centres educatius haurien de donar també cabuda a moltes altres persones que, tot i no haver rebut aquests aprenentatges, també tenen molt a ensenyar. Hem sentit molt a parlar de fer una educació connectada amb la quotidianitat, amb l’experiència directa en entorns professionals reals, amb metodologies d’aprenentatge més engrescadores. Ara bé, això es difícil de complir si les persones que exerceixen la funció de mestre no estan presents en tots aquests espais. Com es pot ensenyar a exercir una professió que mai s’ha realitzat? I amb això no vull carregar de nou contra els equips docents, que fan ja una molt bona feina, sinó vull posar sobre la taula la necessitat d’ampliar i diversificar aquests equips docent.
Otras voces de la comunidad educativa
DOLORS HERRERA BARROSO DOLORS HERRERA BARROSO
TÈCNICA D'ORIENTACIO...
La persona del docent és vital.
Gerard Ferrer Esteban Gerard Ferrer Esteban
Recercador en educació
Separar no compensa
Irene Mata Martínez Irene Mata Martínez
Secretaria de Direcció/...
l'aprenentatge és fonamentalment EMOCIONAL
Xavier Gimeno Soria Xavier Gimeno Soria
Professor Titular d'...
La família d’origen és el primer plató on som protagonistes, o...
Nancy Auquilla Galán Nancy Auquilla Galán
Docente
Educación transformada
Josep Lluís Conde Sala Josep Lluís Conde Sala
Professor UB
L'educació es molt important en l'estructuració del...
Nàdia Grau Andrés Nàdia Grau Andrés
Correctora i traductora
Respecte

Más información