Les tres coses que he après

Segurament si ens parem a pensar en com hem canviat al llarg dels anys podem arribar a la conclusió que els principals canvis en la nostra forma de ser o pensar no es donen en els primers anys de la nostra vida, sinó durant la maduresa. És per això que què em sembla tant injust parlar del dret a l’educació i limitar-lo només a l’escola, l’institut o fins i tot a la universitat. El dret a l’educació ha de tenir en compte totes les edats, i no em refereixo només a les escoles d’adults, no, em refereixo a tots aquells espais que donen riquesa al nostre aprenentatge continu i que no es limiten a les aules. Les relacions que establim; els mitjans de comunicació; les experiències personals, laborals o familiars; la protesta, sigui on i com sigui. La cura i millora de tots aquests espais ha de formar part de la reivindicació per un dret a l’educació. Per què tots ells formaran a les persones que vulguem ser.