Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Ismael Peña-López
Ismael Peña-López
Professor de la Universitat Oberta de Catalunya
Sóc professor de la Universitat Oberta de Catalunya, als Estudis de Dret i Ciències Polítiques, així com investigador al seu Internet Interdisciplinary Institute i al seu eLearn Center. Treballo sobre l’Impacte de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el Desenvolupament. En concret, els interessos es centren en la mesura de l’evolució de les economies digitals i l’adopció personal d’allò digital (e-readiness, divisòria digital), així com l’impacte de les TIC en el Desenvolupament i les seves principals institucions, especialment en l’àmbit de les TIC i l’educació i les TIC i la democràcia.

Les tres coses que he après

1

L'ofici d'aprendre

Aprendre és un ofici. A temps complet. Des de sempre, la Humanitat ha fet que l'ofici fos ensenyar. I fins i tot en aquells perfils més especialitzats - professors, investigadors - l'aprendre ha quedat en segon terme, eclipsat per l'ensenyar. Crec que amb el tombant d'era, amb el canvi de paradigma industrial a l'informacional, també passarem de l'ensenyar a l'aprendre. I no un aprendre discret i delimitat en un espai i en un temps, sinó a un aprendre continuu. A l'aprendre com a ofici de tots i cadascun de nosaltres. Potser a diferents nivells, però sense excepcions.
2

De l'educació formal a l'aprenentatge informal

Si l'aprendre esdevé un ofici de tots a tothora, és necessari repensar allò que entenem per educació formal i tot allò que releguem al terme aprenentatge informal. La formalitat esdevé de la necessitat de planificar i estructurar l'educació, l'ensenyament, la docència. Si l'aprendre esdevé un ofici per a tothom i tothora, l'aprendre no pot estar limitat per la planificació i l'estructuració, bàsicament perquè els problemes que ha de resoldre l'aprenentatge no ens arriben endreçats en una sèrie de plans cartesians. Crec que haurem d'aprendre a fer conviure la formalitat amb la informalitat, allò que pot ser estructurat amb allò que ha d'anar construint-se amb l'anar fent.; allò que pot ser planificat amb allò que ha de succeir quan ho necessitem.
3

Del lideratge a l'acompanyament: traspassar responsabilitats

Si l'ofici és aprendre i el context és la informalitat, quin paper queda a l'educador? Segurament ensenyar a aprendre, a partir d'una introspecció fruit de l'aprendre a aprendre. Se'm fa difícil pensar en una bona docència i una bona recerca si hem oblidat a saber aprendre. Ensenyar a aprendre crec que consisteix en ajudar als altres a (1) identificar els seus objectius d'aprenentatge, en funció de la seves necessitats i competències actuals i (2) dissenyar els propis itineraris d'aprenentatge, incloent-hi qui (persones, objectes, tecnologies) els ha d'acompanyar en aquest camí. El lideratge es caracteritza per l'enfocament disciplinar i el seguiment a un únic guia. L'acompanyament es caracteritza per la metodologia i per la concurrència de participants. I tot això... haurem d'aprendre a fer-ho ;)
Altres veus de la comunitat educativa
Joan Vila Farràs Joan Vila Farràs
Secretari General d'...
La "sal" de l'educació és el tarannà proper de l...
Luis Antonio Medina Gonzalez Luis Antonio Medina Gonzalez
Profesor-lider. Profesor primario
RESPETO A LOS SABERES ANCESTRALES
Xavi Campos Marquès Xavi Campos Marquès
Gerent Col·legi d'Educadores...
L’educació prepara per al futur (i per al present)
Óscar Boluda Ivars Óscar Boluda Ivars
Profesor de FP y Coordinador TIC
Afectos
Nacho Corredor Nacho Corredor
Fundador de deba-t.org
Les actituds no s'ensenyen
Joan Llisterri Homs Joan Llisterri Homs
Psicòleg educatiu
Cada alumne és un món
Juan Sánchez-Enciso Juan Sánchez-Enciso
Professor i escriptor
Que no hi ha aprenentatge de veritat si el cor no hi està...

Més informació