Exdirector d’escola guardonat, que va convertir un centre educatiu que no anava bé en un dels més innovadors del món. En Richard ara és un escriptor d’èxit i un conferenciant famós, que explora temes d’educació, lideratge i canvi.
Les tres coses que he après
L’educació ha de ser una celebració del viure la vida
La nostra principal responsabilitat com a educadors és preparar la nostra mainada per al seu futur; per això l’educació ha de satisfer primer les seves necessitats. Hem de dedicar més temps a comprendre el futur i menys temps a mirar cap al passat. El sistema tradicional es basa a preparar els estudiants per a alguns futurs. Això ja no té sentit; en una era postindustrial hem de dissenyar un sistema basat en l’apoderament, no en el control. Per fer això nosaltres els educadors, els polítics, hem de sortir dels nostres espais de comoditat i assegurar-nos que dissenyem sistemes basats en la necessitat, no en la ideologia; basats en habilitats i competències. Hem de garantir que, primer de tot, el sistema explori l’increïble potencial de cada infant individualment i l’ajudi a veure el seu lloc en un futur complex i canviant. El Govern xinès ha declarat recentment que, per tal de crear un futur sostenible, la Xina ha de descobrir i nodrir la propera generació de Steve Jobs; no és una mala pensada.
Hem d’alimentar el poder d’aprendre realment
Per a massa dels nostres estudiants, l’educació no és més que una preparació sense fi per fer exàmens, dividida en assignatures diferents (matemàtiques, literatura, etc.) i ensenyada d’una manera que és abstracta per a qualsevol cosa excepte per al propi sistema. Massa de nosaltres ens cansem de la naturalesa abstracta de la nostra escola i de la cultura opressora dels exàmens. L’educació és un regal extraordinari; el més poderós que cap societat civilitzada pot oferir al seu jovent, però ells no ho senten així. M’amoïna que massa joves no percebin l’escola més que com una fàbrica de processament on els diem que l’educació és com el purgatori: d’alguna manera hi han de passar abans d’esdevenir adults i, per tant, ciutadans reals i valorats. John Holt va remarcar una vegada que l’educació era com aprendre a tocar el violoncel: anys de dir que estaves aprenent a tocar, sempre preguntant-te quan estava bé per dir que estaves tocant el violoncel de veritat. Hem de fer que l’aprenentatge sigui cosa de l’ara.
L’educació ha de ser divertida!
L’educació ha de ser una celebració de la vida, una exploració del potencial i una alegria per l’experiència. Per descomptat que és important; per als futurs dels nostres fills i també per al nostre propi llegat. El món s’enfronta a reptes massius, massa sovint a reptes derivats de la nostra pròpia acció: economies insostenibles, desastres ambientals i nivells cada cop més alts de conflicte socioètnic. Aquesta és l’herència que estem deixant a la nostra descendència; no és gaire optimista, i tanmateix l’educació ha de ser, ha de ser una celebració del que es pot aconseguir, descobrir i crear. S’ha d’omplir amb impressió, meravella i oportunitat, i amb professors apassionats per ensenyar i aprendre. Les millors aules estan plenes d’alegria i rialles; són llocs on la canalla està relaxada i vol aprendre perquè el professorat està relaxat i li agrada ensenyar. Els reptes són durs, però l’escola no hauria de desgastar, hauria de motivar. Només una generació prou relaxada per ser ella mateixa i prou segura per posar en qüestió les convencions, per assumir riscs i per atrevir-se a ser diferent, trobarà les solucions per avançar positivament cap al segle XXII.
Oriol Homs FerretSociòleg L'avaluació sistemàtica és una de les principals eines de...
Xavier Gimeno SoriaProfessor Titular d'... La família d’origen és el primer plató on som protagonistes, o...
Xus López-Arenas MontesEducadora Social La comunitat educativa també som els pares i mares
Carles Barba BoadaVicepresident Fundació Catalana de... Més enllà de l'escola, en el lleure hi ha vida educativa
Josep Bargalló VallsFormador. Institut de Ciències de... Aprendre a aprendre
Enric M. Sebastiani i ObradorProfessor a la FPCEE Blanquerna (... Sense amor i esperança no es pot educar
Ana Belén Colén RáfalesMestra/Centre Recursos Pedagògics El bon mestre ha de crear un clima de confiança a l'aula
Els textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.caEls usuaris que participen en aquesta iniciativa han d’acceptar la llicència expressada més amunt. Els drets sobre les fotografies i les dades personals que se sol·liciten per a la participació es regeixen pels termes i condicions exposats a l’avís legal de la Universitat Oberta de Catalunya.