Sóc antropòloga i coordinadora del Grup EMIGRA. Treballo sobre diversitat i desigualtat educatives, en especial entre fills i filles d’immigrants i minories des d’una perspectiva comparativa internacional. Actualment sóc vicerectora d’Estudiants i Cooperació de la UAB.
Les tres coses que he après
Crec que la inversió en l’educació pública ha de ser alta i és prioritària en totes les etapes educatives
L’educació ha de ser considerada com la primera i més important política social perquè és la única manera d’arribar a tots els infants i joves del país. Garantir l’equitat en el gaudi de recursos educatius i socials d’acompanyament a l’escolaritat només es pot fer si aquests recursos són de la més alta qualitat i els infants i joves hi estan exposats sense distinció de classe i origen. Tenim exemples històrics de referència a Catalunya, durant la II República, que no s’han tornat a repetir amb aquella convicció ni aquell abast. Hi ha una gran diferència entre la qualitat de les experiències educatives entre fills de famílies riques i fills de famílies pobres. Ara mateix, estem assistint al desmantellament dels plans i programes de millora que no s’han pogut desenvolupar ni avaluar en condicions. Dos exemples clars són l’injustificat desprestigi de la comprensivitat, que requereix temps i diners per donar resultats, i el menysteniment de la recerca per part de les polítiques educatives.
Em preocupa que la ciutadania i els professionals no s’escandalitzin davant la segregació escolar
Jo veig com persisteix amb força un sistema escolar classista i un model d’escola segregador que naturalitzen –sistema i escola- les desigualtats educatives perquè es centren en els resultats dels alumnes i no en les oportunitats i els recursos que gaudeixen. Retorna periòdicament l’obsessió per l’avaluació dels productes i no dels processos, i l’èmfasi en l’esforç i les capacitats individuals, traslladant als alumnes i les seves famílies les responsabilitats del sistema educatiu i l’escola. L’exemple més sagnant ara mateix és la segregació entre escoles i dins de les escoles, que té com a conseqüència la progressiva expulsió de nombres importants d’alumnes, els de sectors socials més empobrits, amb una de les taxes més altes d’abandonament escolar de la UE que coexisteix amb un alt atur juvenil. Escoles o itineraris de menys qualitat impacten de forma directa en l’augment de la inequitat.
El que s’observa a la pràctica i en la recerca és una formació del professorat deficitària i inconsistent
És fàcil constatar que els coneixement de recerca educativa més avançats i les concepcions de l’educació i la pràctica docent més reeixides són força absents en els responsables de fer funcionar les escoles a la pràctica: el professorat. Aspectes fonamentals dels canvis educatius necessaris per acostar l’organització escolar, el disseny del currículum i de les activitats d’ensenyament i aprenentatge amb l’alumnat, etc., estan basats en inèrcies incomprensibles quan es posa de model un sistema educatiu i una organització escolar com la de Finlàndia. I no sembla que la formació que rep el professorat d’infantil, primària i secundària pugui transformar amb força les concepcions i les pràctiques heretades sobre quina mena de lloc ha de ser l’escola i quina mena de relacions socials i afectives s’han d’establir per respondre òptimament a les necessitats dels infants i joves i de les seves famílies i entorns. És un lloc comú sentir els relats frustrats dels estudiants de mestre en tornar de fer pràctiques així com els del professorat novell als centres. No hi ajuden gaire els altres professionals que haurien de vetllar per l’equitat i la qualitat, com ara inspectors i administracions educatives.
Laura Marin BarbéPolitòloga Acampada escolar. Creant comunitat educativa a les terres de...
Josep Maria Guinovart i FerreroMestre de primària La importància del lligam emocional entre mestre i grup classe.
Montserrat Fisas OlléDocent en Educació de persones... S’ha de garantir l’educació bàsica de totes les persones adultes...
Montserrat GironellMestre de Cicle Inicial Educar per a la trascendència
Antònia Darnés SurrocaPsicopedagoga, Escola Andorrana,... Només amb una escola pública forta, majoritària i prestigiada...
Raquel MorenoConsultora de D-CAS L’escola de la vida
Carles Barba BoadaVicepresident Fundació Catalana de... Més enllà de l'escola, en el lleure hi ha vida educativa
Els textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.caEls usuaris que participen en aquesta iniciativa han d’acceptar la llicència expressada més amunt. Els drets sobre les fotografies i les dades personals que se sol·liciten per a la participació es regeixen pels termes i condicions exposats a l’avís legal de la Universitat Oberta de Catalunya.