Tot i que l’economia i, a la vegada, amplis sectors de la nostra societat s’estan transformant arreu del món, l’educació canvia molt més lentament, malgrat que l’exigència d'innovació que rep ja és enorme. El consens en les fites a assolir és ample, però, la direcció per arribar-hi està molt menys definida. Llevat d'excepcions remarcables, les escoles no han sabut desenvolupar i sostenir les estratègies d'innovació necessàries per respondre al canvi profund de la nostra societat amb una renovació equivalent en els seus plantejaments pedagògics i organitzatius tradicionals. El lideratge, com a factor crític, ha guanyat pes en el debat públic i en les polítiques educatives. No han estat resoltes, però, les dificultats per trobar fórmules administratives i d'estatus professional que han de permetre l’articulació del lideratge pedagògic amb què els equips directius han de promoure projectes educatius específics, compromesos amb la personalització de l’aprenentatge de tots els alumnes.