Aprenem al llarg de la vida, per això cal començar de ben petits. Cal que els pares, la família, comencin educant a casa, cal continuïtat a l’escola i els centres educatius superiors, però també cal educació al barri, al poble, a la feina i a l’acció pública.
Començar aviat, però no acabar mai. Cal aprendre sempre. I per tant, aprendre a aprendre.
I cal exigir. No podem créixer de manera mediocre, ni desenvolupar-nos personalment a mitges, ni transmetre coneixements, actituds, valors, etc., amb poca ambició. Crec que hem d’aspirar al màxim desenvolupament personal, a la màxima transmissió de coneixements, valors i actituds, sempre tenint en compte les característiques individuals i aquells condicionants que poden afectar aquest creixement. Adaptar l’educació a les necessitats especials dels infants, els joves i la resta de ciutadans no ha suposar una renúncia a la qualitat i exigència de l’educació rebuda i transmesa.