Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Jordi Serarols Boada
Jordi Serarols Boada
Inspector d'Educació
20 anys com a professor de secundària, alguns com a director d'institut i ara com a inspector, complementats amb col·laboracions docents i de recerca amb la universitat en l'àmbit de les TIC, han configurat una visió polièdrica particular del món de l'educació. Llicenciat en Filologia i Comunicació Audiovisual. Màster en Educació i TIC. Investigador del grup de recerca Edulab de la UOC.

Las 3 cosas que he aprendido

1

L’aprenentatge invisible

Tenim el privilegi de ser membres d’una generació que està sent testimoni de canvis importantíssims a nivell mundial i que, d’una manera o altra, s’han de veure reflectits en el món educatiu. La globalització, la col·laboració, la flexibilitat, la versatilitat i la creativitat són característiques d’aquesta societat anomenada líquida (Zygmunt Bauman). L’aprenentatge en aquest context esdevé també líquid, és a dir, ens trobem immersos en un contínuum d’aprenentatge, formal, no-formal i informal, que uns anomenen invisible (Cristobal Cobo) i que ens porta a parlar d’ecologies d’aprenentatge. L’aprenentatge surt de les parets de l’aula i del recinte escolar, aprenem arreu i en qualsevol moment, i això ens ha de fer qüestionar les estructures organitzatives i avançar segurament cap a un nou paradigma educatiu, facilitat per l’ús de les TIC.
2

Vers una professionalització real

Els canvis que estem experimentant ens han de fer qüestionar el sistema educatiu i concretament, el paper del professor i dels directius. El centre escolar ha d’esdevenir una institució complexa, autònoma i viva, que aprengui i per fer-ho necessita de professionals capdavanters tant a nivell docent com de gestió. Aquest panorama necessita d’uns perfils laborals basats en competències professionals docents i directives i per això cal una formació inicial i continuada de qualitat. La formació dels docents hauria de basar-se en el coneixement tecnopedagògic de continguts (model TPACK) i els directius haurien de rebre formació professionalitzadora pròpia de l’àmbit de gestió, organització empresarial i lideratge.
3

El vincle pedagògico-emocional alumne-professor

Els canvis socials i culturals de les darreres dècades han incidit de forma directa en els estudiants d’avui dia. Els valors i la forma de ser dels joves actuals són diferents. La forma en què els docents hi hem d’interaccionar també ho ha de ser. El respecte ja no es guanya per la imposició. L’aprenentatge floreix quan aquest és significatiu, hi ha interacció i es produeix en contextos respectuosos. Les expectatives són un element bàsic de l’èxit i la nostra coherència i comportament com a docents també.
Otras voces de la comunidad educativa
Xavier Àvila i Morera Xavier Àvila i Morera
Mestre i professor a Blanquerna (...
El bon mestre del tercer mil·lenni no ha de ser tant un bon...
Xavier Besalú Costa
Professor de Pedagogia a la...
La relació personal és important
JOAN GUÀRDIA OLMOS JOAN GUÀRDIA OLMOS
Professor de la Facultat de...
Fer política per fer millorar l’educació es necessari, fer...
Carme Hernández Escolano Carme Hernández Escolano
Pedagoga del Centre per a la...
La importància d’educar el conjunt de les dimensions de la...
José Luis Castillo Chaves José Luis Castillo Chaves
Profesor de Educación Secundaria
La inclusión no es un lujo, es una necesidad
Josep M. Carbó Teigeiro Josep M. Carbó Teigeiro
Professor de Secundària
Els/les mestres no ensenyem però amb nosaltres es pot aprendre.
Olga Pascual i Vallès Olga Pascual i Vallès
Mestra de primària
Cal donar veu a totes les famílies

Más información