Tenim el privilegi de ser membres d’una generació que està sent testimoni de canvis importantíssims a nivell mundial i que, d’una manera o altra, s’han de veure reflectits en el món educatiu. La globalització, la col·laboració, la flexibilitat, la versatilitat i la creativitat són característiques d’aquesta societat anomenada líquida (Zygmunt Bauman).
L’aprenentatge en aquest context esdevé també líquid, és a dir, ens trobem immersos en un contínuum d’aprenentatge, formal, no-formal i informal, que uns anomenen invisible (Cristobal Cobo) i que ens porta a parlar d’ecologies d’aprenentatge. L’aprenentatge surt de les parets de l’aula i del recinte escolar, aprenem arreu i en qualsevol moment, i això ens ha de fer qüestionar les estructures organitzatives i avançar segurament cap a un nou paradigma educatiu, facilitat per l’ús de les TIC.