Sóc doctora en lletres. Vaig ser durant anys i panys professora de secundària. Em dedico des de fa ja molt de temps a la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua, també a analitzar la repercussió que tenen en l'ensenyament i a actuar-hi en conseqüència. Respecte a la literatura, a més de llegir, faig crítica literària, escric articles i ressenyes sobre diferents aspectes de la literatura, principalment sobre les escriptures femenines.
Quant a la llengua, em dedico a investigar els biaixos ideològics en diferents àmbits: diccionaris; notícies de premsa; denominacions d'oficis, càrrecs i professions. He escrit uns quants llibres sobre aquestes qüestions i he elaborat diverses guies i manuals de recomanacions per evitar els usos sexistes i androcèntrics. També treballo per un ensenyament coeducatiu, cosa que ha fet que m'impliqués en diversos grups i seminaris de coeducació i a escriure variats tipus de documents. Cada dia escric, de vegades sobre altres temes. Publico habitualment en El Huffington Post.
Las 3 cosas que he aprendido
El món no és simple, l'aula tampoc
Que l'única possibilitat d'ensenyar alguna cosa és no fer cap concessió a les pròpies limitacions (vull dir a les meves). Quan rebaixava (com que m'he jubilat, redacto en passat) el llistó amb l'excusa que potser el que volia explicar era molt complicat i que si no ho feia així, no ho entendrien, no fallava: deixaven d'entendre (i d'escoltar) fos el que fos el que estiguéssim fent. Que simplificar em portava a mentir o com a mínim a enganyar. Una concreció d'això va ser aprendre que, per exemple, quan fèiem literatura, no els feia cap goig llegir trossets i fragments (i encara menys, mastegats) preferien les no fronteres d'un llibre sencer, un camp il.limitat.
Posar-se en joc
Que anàvem bé quan una noia, un noi (més sovint era una noia: la coeducació és vital!) començava la seva intervenció, a dir el que volia dir, així: “Potser el que ara diré és una bestiesa, però...”. Aquest entrada, indefectiblement, significava, que s'estava vacunant per si la seva intervenció no era valorada per la resta de la classe, justament perquè li importava el que es disposava a dir, s'hi posava en joc, s'hi jugava els quartos.
L'eterna roda d'aprendre i ensenyar
Que només aprens realment una cosa quan aconsegueixes que algú l'entengui, l'aprengui al seu torn i sàpiga aplicar-la; passi a fer-la servir.
Josep Castilloprofessor i tutor de secundària i... L'escola que no canvia el món el reprodueix i el justifica
Olmedo Eugenio DomínguezAsesor Educativo La educación debe ser impartida con ternura
MÓNICA MOYA LÓPEZPedagoga, autora i tutora de... Aprovar no és aprendre
Ladislau Girona FloresAssessoria i Consultoria Ethos-Passió
Isabel Ruiz PérezProfessora de secundària Penso, doncs aprenc
Montse Riera TorrecillasPedagoga Són més importants els procediments que els continguts
Jordi Bardají CusóProfessor interí de secundària Els que han de fer feina són els alumnes
Los textos publicados en esta web están-si no se indica lo contrario-bajo una licencia Reconocimiento 3.0 España de Creative Commons. Puede copiarlos, distribuirlos, comunicarlos públicamente y hacer obras derivadas siempre que reconozcan los créditos de las obras (autoría y la institución que los publica). La licencia completa se puede consultar en http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.es Los usuarios que participen en esta iniciativa deben aceptar la licencia anteriormente citada. Los derechos sobre las fotografías y los datos personales que se soliciten para la participación se rigen por los términos y condiciones expuestos en el aviso legal de la Universitat Oberta de Catalunya.