Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Eulàlia Lledó Cunill
Eulàlia Lledó Cunill
Professora de secundària jubilada, escriptora

Sóc doctora en lletres. Vaig ser durant anys i panys professora de secundària. Em dedico des de fa ja molt de temps a la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua, també a analitzar la repercussió que tenen en l'ensenyament i a actuar-hi en conseqüència. Respecte a la literatura, a més de llegir, faig crítica literària, escric articles i ressenyes sobre diferents aspectes de la literatura, principalment sobre les escriptures femenines.

Quant a la llengua, em dedico a investigar els biaixos ideològics en diferents àmbits: diccionaris; notícies de premsa; denominacions d'oficis, càrrecs i professions. He escrit uns quants llibres sobre aquestes qüestions i he elaborat diverses guies i manuals de recomanacions per evitar els usos sexistes i androcèntrics. També treballo per un ensenyament coeducatiu, cosa que ha fet que m'impliqués en diversos grups i seminaris de coeducació i a escriure variats tipus de documents. Cada dia escric, de vegades sobre altres temes. Publico habitualment en El Huffington Post.

Las 3 cosas que he aprendido

1

El món no és simple, l'aula tampoc

Que l'única possibilitat d'ensenyar alguna cosa és no fer cap concessió a les pròpies limitacions (vull dir a les meves). Quan rebaixava (com que m'he jubilat, redacto en passat) el llistó amb l'excusa que potser el que volia explicar era molt complicat i que si no ho feia així, no ho entendrien, no fallava: deixaven d'entendre (i d'escoltar) fos el que fos el que estiguéssim fent. Que simplificar em portava a mentir o com a mínim a enganyar. Una concreció d'això va ser aprendre que, per exemple, quan fèiem literatura, no els feia cap goig llegir trossets i fragments (i encara menys, mastegats) preferien les no fronteres d'un llibre sencer, un camp il.limitat.

2

Posar-se en joc

Que anàvem bé quan una noia, un noi (més sovint era una noia: la coeducació és vital!) començava la seva intervenció, a dir el que volia dir, així: “Potser el que ara diré és una bestiesa, però...”. Aquest entrada, indefectiblement, significava, que s'estava vacunant per si la seva intervenció no era valorada per la resta de la classe, justament perquè li importava el que es disposava a dir, s'hi posava en joc, s'hi jugava els quartos.

3

L'eterna roda d'aprendre i ensenyar

Que només aprens realment una cosa quan aconsegueixes que algú l'entengui, l'aprengui al seu torn i sàpiga aplicar-la; passi a fer-la servir.

Otras voces de la comunidad educativa
Teresa Calveras Teresa Calveras
Mestra, ara retirada
Escoltar l'alumnat
Silvia Soldevila Bueno Silvia Soldevila Bueno
Operaria en una fàbrica
Teoria i pràctica
Dídac Mateo González Dídac Mateo González
Investigador del Grup de Recerca d...
El perill de l'excessiva confiança en la raó
Luis Antonio Medina Gonzalez Luis Antonio Medina Gonzalez
Profesor-lider. Profesor primario
RESPETO A LOS SABERES ANCESTRALES
Oriol Castellví i Estruch Oriol Castellví i Estruch
Director d'escola / mestre de...
Prioritzem!
Nàdia Grau Andrés Nàdia Grau Andrés
Correctora i traductora
Respecte
Imma Fuyá Lassnig Imma Fuyá Lassnig
Mare
Hi ha molt cami fet!

Más información