Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Montserrat Boix Fargas
Montserrat Boix Fargas
Mestra
Vaig estudiar Magisteri a Blanquerna. El meu primer curs com tutora va ser el 1983-1984. Tots aquests anys he estat tutora. Ja en porto 30 i tot i que és veritat que vaig passar uns mesos en què em vaig replentajar la meva feina perquè em sentia esgotada física i psicològicament, a hores d'ara puc dir que gaudeixo molt de la meva feina. Cada dia acabo la jornada cansada, però l'endemà em sento amb ganes de continuar i intentar anar millorant.

Las 3 cosas que he aprendido

1

Respecte i autoritat

Als pocs anys de treballar com a mestra, la direcció de l'escola em va encarregar la tutòria de 8è d'EGB. Avui seria 2n d'ESO. Era un curs de 36 alumnes, molts d'ells repetidors i aperentment conflictius. Jo ja havia tingut molts d'ells a 3r i 4t de Primària. M'ho vaig prendre com un repte. A principi de curs, parlant amb ells, sobre les queixes d'altres mestres sobre el seu mal comportament i que no volien acceptar, els vaig dir, una mica en broma, que eren uns angelets. Em van contestar que això només ho creia jo, que tothom creia que era, el pitjor curs de l'escola. Em vaig quedar de pedra. Els vaig dir que, si bé no eren una classe amb gran rapidesa a l'hora d'assimilar continguts, podien estar ben segurs que, com a persones, eren la millor classe de l'escola. A partir de llavors, em vaig adonar que calia abans que tot mostrar-los-hi respecte perquè se sentissin segurs d'ells mateixos. Tampoc vaig oblidar el fet de posar-los-hi límits i autoritat, però sempre amb la base del respecte i fent-los sentir importants per mi. Em vaig entregar totalment a la meva feina, que vaig veure recompensada amb estima, esforç i respecte per part dels meus alumnes. Encara ara, després de vint-i-dos anys d'aquell curs, ens trobem en algun sopar i em recorden que ells eren la millor classe de l'escola com a persones.
2

Dificultats d'aprenentage.

Els alumnes amb dificultats d'aprenentage en són molts, no només perquè hi hagi nens amb dislèxia, TDA, TDAH, discalcúlia , Asperger,... sinó també pels temps que els toca viure, temps de crisi, de manca de valors, de comoditats, i sobretot de manca de temps dels pares per ocupar-se'n d'ells. l'escola és, per molts d'ells, un punt de referència on hi troben seguretat, límits, dedicació total per part dels mestres ,temps de lleure i aprenentatges.
3

Formació continuada.

La formació continuada és un aspecte que valoro molt. Crec que tan els pares com els mestres ens hem d'anar formant per tal de poder ajudar millor als nostres nens.
Otras voces de la comunidad educativa
Josep Manuel Prats Josep Manuel Prats
President - Fapel
Confiança i somriure
Nancy del Carmen Lomas Reyes Nancy del Carmen Lomas Reyes
Docente
Crear escuelas que preparen para el futuro
Ramon Pujades i Beneit Ramon Pujades i Beneit
Professor de secundària i membre...
Pràctica reflexiva
Albert Carreño Pio Albert Carreño Pio
Mestre d'educació física /...
La importància de raonar i opinar
Estel Paloma Estel Paloma
Professora al Batxillerat i a la...
MAKERS
Jordi Jubany i Vila Jordi Jubany i Vila
Mestre, Antropòleg i Assessor TIC.
Aprendre a aprendre al llarg de la vida
Josep M. Mominó Josep M. Mominó
Professor de la UOC
El nostre model educatiu sembla poc apropiat per formar...

Más información