Montserrat Fisas Ollé

Docent en Educació de persones adultes i professora de la Facultat de pedagogia de la Universitat de Barcelona

Docent en actiu d'EpA des del 1988, actualment al Centre de Formació de Persones Adultes Jaume Tuset (Ripollet. Barcelona). Membre de l'equip de redacció de la revista "Papers d'educació de persones adultes" fins el 2012. Professora associada de la Universitat de Barcelona des del 1997. Línies de recerca: Educació de Persones Adultes, Mercat laboral i inclusió, Competències per al món laboral. Membre de CREA (Centre d'Investigació social i educativa de la Universitat de Barcelona). Compromís educatiu i social en l'àmbit de l'associacionisme per al lleure infantil i juvenil, la cooperació i la cultura popular en diverses organitzacions locals.

Les tres coses que he après

S’ha de garantir l’educació bàsica de totes les persones adultes perquè és un dret fonamental i perquè esdevé el passaport indispensable per a la vida.

Persones adultes amb poca formació bàsica o una autopercepció negativa de les seves capacitats d'aprenentatge, en comprovar que les seves opinions no són valorades, assumeixen que -degut a les seves limitacions- no podran aprendre o que han d’adaptar-se a l'oferta existent per al seu perfil de fracàs, rebaixant així les pròpies expectatives de formació i diluint el seu compromís amb la formació. Vèncer la mentalitat que limita l’educació permanent de persones adultes: la instrumentalització educativa amb exclusiva finalitat econòmica, els prejudicis sòcio-culturals, ‘edistes’ i apostar per les capacitats diferents de l’alumnat. Treballar per a l’empoderament de les persones, per a un aprenentatge exitós mitjançant el desenvolupament de l’autonomia i la coresponsabilitat educativa. Fet que vol dir ensenyar des de l’escolta activa de l’altra persona i, sovint , transformar el propi discurs per parlar amb ella.

L'aprenentatge al llarg de la vida s'impulsa per la motivació que generen els petits-grans reptes de la vida quotidiana.

Quan disposem la formació al voltant de les persones que vénen a aprendre o simplement a obtenir una qualificació i deixem de preocupar-nos pel currículum, els relats oficials i determinades certeses dogmàtiques; som capaces d’establir els espais i moments que ens permeten desenvolupar conjuntament amb elles el compromís mutu –individual i compartit- d’aprenentatge. Això no s’improvisa, normalment és el resultat de la confiança trobada en la possibilitat de poder millorar o canviar una situació, resoldre un problema, adquirir nous coneixements, competències o revisar i reciclar els ja adquirits. Incentivar la motivació per a l’aprenentatge implica una bona acollida de l’alumnat, seguiment, orientació, metodologies adequades i sistemes d’avaluació amb procediments clars per a tothom. Tot plegat adquireix sentit quan es desenvolupa des d'una perspectiva crítica, activa i realment transformadora per a les persones. Facilitar una autoavaloració dialogada com a metodologia del Pla d'acollida al Centre, pot ser una bona eina. Sobretot perquè situa l'alumnat en disposició de coneixement i capacitat de comunicació i, a més, com que es desenvolupa entre docents i discents, ens permet anar més enllà de la nostra percepció tècnico-professional, afavorint una millor anàlisi de la pràctica.

La igualtat d’oportunitats i el dret a l’educació permanent és un repte per a tots els agents socials i educatius que ens demana només una cosa: articular la nostra competència professional de manera col•lectiva al servei qui s'adreça a nosaltres.

El repte de garantir la igualtat d'oportunitats en l'educació permanent i per a totes les persones exigeix obertura, flexibilitat i transferibilitat entre totes les organitzacions formatives, socials i culturals. Ens demana superar la visió limitadora de la “nostra parcel•la” i treballar en xarxa, de manera diferent, amb mirada oberta. Una xarxa organitzada des del territori que estigui coordinada, sigui col•laboradora i no competitiva, transparent en objectius i processos i, sobretot, es basi en l’estratègia de procurar les millors propostes –no només les conegudes- per a facilitar les eines adequades a les persones i a les seves necessitats. Quan ens adrecem a persones amb baixa qualificació i autoestima, implica garantir l’accés a la formació i als recursos, flexibilitat i el diàleg necessari per no fer truncar oportunitats. Vol dir molt més... ètica i compromís educatiu amb l'educand; expectatives positives vers les seves capacitats, en comptes de mantenidores. I quan no surt, preguntar-nos què hem fet per resoldre-ho. De vegades, pot passar que siguem més permissius amb l'incompliment dels compromisos dels agents que amb els de l’educand.

Formulari de cerca

Les tres coses que he après

S’ha de garantir l’educació bàsica de totes les persones adultes perquè és un dret fonamental i perquè esdevé el passaport indispensable per a la vida.

L'aprenentatge al llarg de la vida s'impulsa per la motivació que generen els petits-grans reptes de la vida quotidiana.

La igualtat d’oportunitats i el dret a l’educació permanent és un repte per a tots els agents socials i educatius que ens demana només una cosa: articular la nostra competència professional de manera col•lectiva al servei qui s'adreça a nosaltres.