Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Joan Vila Farràs
Joan Vila Farràs
Secretari General d'Institucions Educatives. Escola Pia de Catalunya
L'activitat en l'esplai i colònies d'estiu m'ajuden a descobrir la meva vocació per l'educació. Inicio el meu itinerari professional com a professor de ciències de Secundària. Vaig compatibilitzant aquesta tasca amb la direcció de centres i, des de fa uns anys, coordino les escoles de l'Escola Pia de Catalunya.

Las 3 cosas que he aprendido

1

La "sal" de l'educació és el tarannà proper de l'educador

Diuen que la sal és un potenciador del gust dels aliments... Amb la quantitat justa de sal són més saborosos. He comprovat moltes vegades, tant a partir d'experiències pròpies com d'experiències de companys i companyes, que quan l'educador creu en l'alumne i és capaç de comunicar-li que per a ell és important com a persona, comptem amb un element molt important per a l'èxit educatiu d'aquella noia o d'aquell noi. Però és com la sal, s'ha d'administrar en la mesura justa...
2

A l'escola tenim poca consciència del què aprèn l'alumnat. Cal repensar què volem que aprengui.

Què aprèn un alumne a les nostres aules? Els nostres alumnes aprenen moltes coses, però no són les mateixes que hem previst en les nostres programacions. Sovint tenim el focus posat en continguts clàssics, obviant que cal ajudar a aprendre habilitats que ens permetin aprendre millor (construcció de coneixement), aprendre com conèixer-se un mateix (dimensió emocional i interior), com relacionar-se amb els altres (dimensió social)... Som conscients que una bona part del que un alumne acredita en una prova ho recorda poc temps? Això em fa pensar que cal dissenyar el currículum identificant coneixements clau i dissenyar una seqüència didàctica que asseguri el seu aprenentatge. Cal posar una atenció especial en l'avaluació per tenir bons indicadors de com l'alumne els va aprenent. Això ens permetrà donar a la nostra acció didàctica un enfocament interdisciplinari i experimental que generarà en l'escola un espai per a aprenentatges importants per a la construcció personal de l'alumnat.
3

Un temps per a cada cosa i cada cosa al seu temps

Molts mestres viuen la seva tasca professional, la seva vocació amb angoixa produïda per un desajustament entre la feina a fer i el temps disponible. Els nens i nenes, noies i nois de les nostres aules, necessiten mestres que visquin amb satisfacció i amb passió la seva vocació, no amb angoixa. He après que una clau és PRIORITZAR, identificar allò que és més important i respon als nostres objectius d'ensenyament-aprenentatge, d'allò que, encara que "s'hagi fet sempre" no aporta valor... És clar que l'escola avui és una tasca d'equip, per això cal que aquesta priorització es faci en grup. Una vegada feta, no ens sàpiga greu deixar de fer aquelles coses que hem pensat que no aporten valor... Crec que la priorització de tasques feta pensant en allò que cal a l'alumnat, és un element clau per fer possible la transformació que necessita l'escola per encarar el futur. No ho podem fer tot, si ho volem fer amb qualitat i amb sentit... Posem-nos a pensar què podem deixar pel camí per obtenir millors resultats i viure amb satisfacció la nostra feina?
Otras voces de la comunidad educativa
Marta Casas Castañé Marta Casas Castañé
Antropòloga, especialitzada en...
Tothom té cabuda a l'aula
Josep M. Carbó Teigeiro Josep M. Carbó Teigeiro
Professor de Secundària
Els/les mestres no ensenyem però amb nosaltres es pot aprendre.
Xavier Muniesa Xavier Muniesa
Director Fundació Escola Vicenciana
Aprendre a "Emprendre"
José Luis Quirant Navarro José Luis Quirant Navarro
Professor d'ESO a La Farga
Només s'educa des de l'estimació.
Pepe Menéndez Pepe Menéndez
Director adjunt de Jesuïtes...
Ajudar a la comunitat educativa a centrar-se en el què volem...
Carles Duarte Montserrat Carles Duarte Montserrat
President del CoNCA i director de...
La formació del caràcter
Òscar Montes i Esteve Òscar Montes i Esteve
Informàtic
Implicació de les famílies

Más información