Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Joan Vila Farràs
Joan Vila Farràs
Secretari General d'Institucions Educatives. Escola Pia de Catalunya
L'activitat en l'esplai i colònies d'estiu m'ajuden a descobrir la meva vocació per l'educació. Inicio el meu itinerari professional com a professor de ciències de Secundària. Vaig compatibilitzant aquesta tasca amb la direcció de centres i, des de fa uns anys, coordino les escoles de l'Escola Pia de Catalunya.

Las 3 cosas que he aprendido

1

La "sal" de l'educació és el tarannà proper de l'educador

Diuen que la sal és un potenciador del gust dels aliments... Amb la quantitat justa de sal són més saborosos. He comprovat moltes vegades, tant a partir d'experiències pròpies com d'experiències de companys i companyes, que quan l'educador creu en l'alumne i és capaç de comunicar-li que per a ell és important com a persona, comptem amb un element molt important per a l'èxit educatiu d'aquella noia o d'aquell noi. Però és com la sal, s'ha d'administrar en la mesura justa...
2

A l'escola tenim poca consciència del què aprèn l'alumnat. Cal repensar què volem que aprengui.

Què aprèn un alumne a les nostres aules? Els nostres alumnes aprenen moltes coses, però no són les mateixes que hem previst en les nostres programacions. Sovint tenim el focus posat en continguts clàssics, obviant que cal ajudar a aprendre habilitats que ens permetin aprendre millor (construcció de coneixement), aprendre com conèixer-se un mateix (dimensió emocional i interior), com relacionar-se amb els altres (dimensió social)... Som conscients que una bona part del que un alumne acredita en una prova ho recorda poc temps? Això em fa pensar que cal dissenyar el currículum identificant coneixements clau i dissenyar una seqüència didàctica que asseguri el seu aprenentatge. Cal posar una atenció especial en l'avaluació per tenir bons indicadors de com l'alumne els va aprenent. Això ens permetrà donar a la nostra acció didàctica un enfocament interdisciplinari i experimental que generarà en l'escola un espai per a aprenentatges importants per a la construcció personal de l'alumnat.
3

Un temps per a cada cosa i cada cosa al seu temps

Molts mestres viuen la seva tasca professional, la seva vocació amb angoixa produïda per un desajustament entre la feina a fer i el temps disponible. Els nens i nenes, noies i nois de les nostres aules, necessiten mestres que visquin amb satisfacció i amb passió la seva vocació, no amb angoixa. He après que una clau és PRIORITZAR, identificar allò que és més important i respon als nostres objectius d'ensenyament-aprenentatge, d'allò que, encara que "s'hagi fet sempre" no aporta valor... És clar que l'escola avui és una tasca d'equip, per això cal que aquesta priorització es faci en grup. Una vegada feta, no ens sàpiga greu deixar de fer aquelles coses que hem pensat que no aporten valor... Crec que la priorització de tasques feta pensant en allò que cal a l'alumnat, és un element clau per fer possible la transformació que necessita l'escola per encarar el futur. No ho podem fer tot, si ho volem fer amb qualitat i amb sentit... Posem-nos a pensar què podem deixar pel camí per obtenir millors resultats i viure amb satisfacció la nostra feina?
Otras voces de la comunidad educativa
Silvana Ballbè González Silvana Ballbè González
Directora d'escola
Sempre hi ha una porta oberta
J. Gil J. Gil
Estudiant de màsters UAB i UOC
L'educació formal no limita la informal
Sílvia Blanch Gelabert Sílvia Blanch Gelabert
Coordinadora de pràctiques i...
Tots tenim família, no sempre és fàcil. Evitem la crítica...
Ramon Pujades i Beneit Ramon Pujades i Beneit
Professor de secundària i membre...
Pràctica reflexiva
Josep Ramon Torres Baldoví Josep Ramon Torres Baldoví
Mestre jubilat
Amor
Jaume Francesch Subirana Jaume Francesch Subirana
Psicopedagog/President d'ACPO...
Compartir
Montserrat Vergé Grau Montserrat Vergé Grau
Professora
L'ensenyament ha d'ajudar l'alumne a fer-se...

Más información