Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Margarida ROMERO
Margarida ROMERO
Professora associada a la Facultat de Ciències de l'Educació

Professora postdoc a la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB fins al curs 2012/2013, actualment sóc professora associada a la Facultat de Ciències de l'Educació de l'Université Laval a Québec (Canadà). He realitzat el meu estudi doctoral en cotutel·la europea entre la Université de Toulouse Le Mirail i la UAB (Premi Extraordinari de Doctorat) sobre l'aprenentatge col·laboratiu en contextos de formació a distància, amb un focus sobre la regulació temporal en el context de grups virtuals internacionals. M'estimo la tasca de docent en els diferents nivells educatius i gaudeixo del temps de qualitat compartit en la tutorització dels alumnes. Crec en l'efecte Pigmalió i en la capacitat de tot aprenent i tot docent d'anar més enllà de les dificultats (normatives, socio-econòmiques, corporatives, personals, etc.) per assolir els objectius proposats.   

Las 3 cosas que he aprendido

1

Aprendre necessita temps

Aprendre necessita un temps, no només quantitatiu, sinó també un temps de qualitat de la part de l'aprenent, dels docents i dels grups socials en els quals es desenvolupen els aprenentatges informals. Vivim, però, en una societat en la que es valora la velocitat i on la manca de temps de bon nombre d'adults acaba afectant els temps d'aprenenatge dels infants, traduint-se sovint en una sobrecàrrega d'activitats extraescolars que augmenta l'estrès dels infants i redueix el temps pel joc, pels aprenentatges socials i pel descans tant necessari per l'aprenentatge.
2

Aprendre és un procés individual, col·laboratiu i social

Cada individu és únic i la seva manera d'aprendre pot desenvolupar-se per mitjà de múltiples intel·ligències, diferents ritmes, i diverses metes i motivacions. Facilitar el procés d'aprenentatge ha de permetre personalitzar l'experiència d'aprenentatge segons els potencials únics de cada aprenent i alhora promoure el desenvolupament de processos d'aprenentatge entre iguals, col·laboratius i socials en el context d'una comunitat d'aprenentatge on cada individu ha de poder desenvolupar el millor de si mateix. Cal doncs evitar caure en la standardització dels aprenentatges i la seva avaluació en els nivells educatius inicials, i sobretot, evitar estigmatitzar els aprenents que no responen a alguns dels standards, fent un esforç per contextualitzar i relativitzar les diferències per respecte als standards, tenint en compte el conjunt de les qualitats i potencialitats de cada infant.
3

Jugar és aprendre

El joc té un rol cabdal en l'aprenentatge, especialment en els primers anys de l'infantesa. Alguns països reconeixen la importància de deixar els infants jugar i desenvolupar la seva curiositat natural, retardant l'edat d'escolarització als 5 o 6 anys (Finlàndia, Canadà...). Aquesta mesura s'acompanya de permisos de maternitat i paternitat de fins 1 any, i uns horaris pel conjunt de treballadors que permeten la conciliació i la compartició de temps de qualitat amb els infants. Aquest temps permet establir uns millors vincles entre els pares i mares i els seus fills, permet disposar de temps per jugar aprenent, permet als infants desenvolupar-se segurs, amb un bon vincle familiar i social, i mantenir la seva capacitat creativa i d'aprenentatge naturals. De l'altra banda, retrobem els països on s'intenta sobre-estimular els infants amb l'objectiu, molt sovint va, de fer-los avançar en els objectius curriculars el més aviat possible. Finalment, podriem considerar aquells entorns on l'estrès socio-econòmic de les famílies no permeten una conciliació treball/família adient, el que dóna lloc a diferents patrons de desequilibri pel desenvolupament de l'infant. Tot infant hauria de poder gaudir d'un mínim de temps de qualitat dels seus pares o cuidadors de manera diària, i poder jugar i desenvolupar-se creativament, abans d'integrar un entorn escolar formal.
Otras voces de la comunidad educativa
Joan Joan
professor de secundària jubilat
L'alumne, al centre
Joan Rué Domingo Joan Rué Domingo
Professor Universitat Autònoma
Avaluació
Francesc Colomé Montserrat Francesc Colomé Montserrat
Inspector d'educació
D’una educació que ha de canviar el mon a un mon que ha canviat...
Jordi Bernabeu Farrús Jordi Bernabeu Farrús
Psicòleg, educador i professor UVIC
La cerca de l'equilibri
Olga Pascual i Vallès Olga Pascual i Vallès
Mestra de primària
Cal donar veu a totes les famílies
Oriol Homs Ferret Oriol Homs Ferret
Sociòleg
L'avaluació sistemàtica és una de les principals eines de...
Josep M. Vilalta Verdú Josep M. Vilalta Verdú
Secretari Executiu, Associació...
La formació al llarg de la vida

Más información