Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Margarida ROMERO
Margarida ROMERO
Professora associada a la Facultat de Ciències de l'Educació

Professora postdoc a la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB fins al curs 2012/2013, actualment sóc professora associada a la Facultat de Ciències de l'Educació de l'Université Laval a Québec (Canadà). He realitzat el meu estudi doctoral en cotutel·la europea entre la Université de Toulouse Le Mirail i la UAB (Premi Extraordinari de Doctorat) sobre l'aprenentatge col·laboratiu en contextos de formació a distància, amb un focus sobre la regulació temporal en el context de grups virtuals internacionals. M'estimo la tasca de docent en els diferents nivells educatius i gaudeixo del temps de qualitat compartit en la tutorització dels alumnes. Crec en l'efecte Pigmalió i en la capacitat de tot aprenent i tot docent d'anar més enllà de les dificultats (normatives, socio-econòmiques, corporatives, personals, etc.) per assolir els objectius proposats.   

Las 3 cosas que he aprendido

1

Aprendre necessita temps

Aprendre necessita un temps, no només quantitatiu, sinó també un temps de qualitat de la part de l'aprenent, dels docents i dels grups socials en els quals es desenvolupen els aprenentatges informals. Vivim, però, en una societat en la que es valora la velocitat i on la manca de temps de bon nombre d'adults acaba afectant els temps d'aprenenatge dels infants, traduint-se sovint en una sobrecàrrega d'activitats extraescolars que augmenta l'estrès dels infants i redueix el temps pel joc, pels aprenentatges socials i pel descans tant necessari per l'aprenentatge.
2

Aprendre és un procés individual, col·laboratiu i social

Cada individu és únic i la seva manera d'aprendre pot desenvolupar-se per mitjà de múltiples intel·ligències, diferents ritmes, i diverses metes i motivacions. Facilitar el procés d'aprenentatge ha de permetre personalitzar l'experiència d'aprenentatge segons els potencials únics de cada aprenent i alhora promoure el desenvolupament de processos d'aprenentatge entre iguals, col·laboratius i socials en el context d'una comunitat d'aprenentatge on cada individu ha de poder desenvolupar el millor de si mateix. Cal doncs evitar caure en la standardització dels aprenentatges i la seva avaluació en els nivells educatius inicials, i sobretot, evitar estigmatitzar els aprenents que no responen a alguns dels standards, fent un esforç per contextualitzar i relativitzar les diferències per respecte als standards, tenint en compte el conjunt de les qualitats i potencialitats de cada infant.
3

Jugar és aprendre

El joc té un rol cabdal en l'aprenentatge, especialment en els primers anys de l'infantesa. Alguns països reconeixen la importància de deixar els infants jugar i desenvolupar la seva curiositat natural, retardant l'edat d'escolarització als 5 o 6 anys (Finlàndia, Canadà...). Aquesta mesura s'acompanya de permisos de maternitat i paternitat de fins 1 any, i uns horaris pel conjunt de treballadors que permeten la conciliació i la compartició de temps de qualitat amb els infants. Aquest temps permet establir uns millors vincles entre els pares i mares i els seus fills, permet disposar de temps per jugar aprenent, permet als infants desenvolupar-se segurs, amb un bon vincle familiar i social, i mantenir la seva capacitat creativa i d'aprenentatge naturals. De l'altra banda, retrobem els països on s'intenta sobre-estimular els infants amb l'objectiu, molt sovint va, de fer-los avançar en els objectius curriculars el més aviat possible. Finalment, podriem considerar aquells entorns on l'estrès socio-econòmic de les famílies no permeten una conciliació treball/família adient, el que dóna lloc a diferents patrons de desequilibri pel desenvolupament de l'infant. Tot infant hauria de poder gaudir d'un mínim de temps de qualitat dels seus pares o cuidadors de manera diària, i poder jugar i desenvolupar-se creativament, abans d'integrar un entorn escolar formal.
Otras voces de la comunidad educativa
M Luisa Bossolasco M Luisa Bossolasco
Psicopedagoga
Que se puede enseñar la autodisciplina
gemma vidal i oltra gemma vidal i oltra
Quasi educadora social a l'...
L'educador com "a passador" de cultura
Isabel Sierra Navarro Isabel Sierra Navarro
Directora Programes Benestar i...
Els inicis
Juan Sánchez-Enciso Juan Sánchez-Enciso
Professor i escriptor
Que no hi ha aprenentatge de veritat si el cor no hi està...
Deysi Adelaida Cabrera Meza
inspectora general/ Lic....
Aprendizaje
Nàdia Grau Andrés Nàdia Grau Andrés
Correctora i traductora
Respecte
MÓNICA MOYA LÓPEZ MÓNICA MOYA LÓPEZ
Pedagoga, autora i tutora de...
Aprovar no és aprendre

Más información