Les tres coses que he après

Aquesta és, probablement, una de les tasques més difícils a què ha de fer front qui es dedica a ensenyar. Per descomptat que no es tracta de donar continuïtat a la societat de l’espectacle a les aules sinó de crear les condicions que facin possible la reflexió, la indagació, la formulació de bones preguntes. En la mateixa línia, la lectura no hauria de ser mai una imposició sinó la porta al descobriment afectiu i mental d’altres mons, la possibilitat de contrastar i avaluar allò conegut amb allò nou. El plantejament de reptes intel•lectuals en consonància amb els coneixements de l’alumnat, la valoració de l’explicitació dels camins empresos per arribar a una meta i el fet de mostrar-se com a persona que constantment aprèn fan del professorat un excel•lent model per a infants i adolescents. I, donat que ningú no hi és de manera isolada, aquests camins s’haurien de recórrer conjuntament i col•laborativament, perquè les altres persones també són en si mateixes font de coneixement i oportunitat d’aprenentatge.