Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Antoni Tort
Antoni Tort
Professor de Pedagogia a la Universitat de Vic

Professor de Pedagogia a la Universitat de Vic. Dirigeixo l’Escola de Doctorat d’aquesta Universitat.

Les tres coses que he après

No puc posar a l’infant en la dicotomia de ser educat amb qualitat o amb equitat. És indestriable.
1

Aprenem de projectes pedagògics agosarats al seu interior, envoltats de còmplices al seu exterior

Trobem juntes l’equitat i la qualitat en aquells projectes que equips de mestres posen en marxa per tal que l’alumnat aprengui més i millor i per tal que ells mateixos trobin sentit en la seva tasca professional. Processos d’innovació en centres amb veu pròpia. Una veu pedagògica, un discurs propi, com a contrapunt a les modes, als apriorismes i a la resignació. Escoles en xarxa, compartint projectes i experiències, amb transparència per a ser avaluades i enriquides amb les aportacions de col·legues. Ubicades en un entorn que accepti l’agosarament dels mestres, en un circuit de confiança que s’ha de construir sempre, que no es dóna per descomptada. Projectes que ben sovint qüestionen els límits administratius, els corporatius i els organitzatius en benefici d’uns processos d’ensenyament-aprenentatge rigorosos, innovadors i sostenibles al llarg de la vida del centre educatiu.    

2

L’equitat i la qualitat van de bracet quan també hi van els recursos, els discursos i les pràctiques

No hi ha fórmules miraculoses. Necessitem clarament una major continuïtat en els fluxos en diners i recursos cap als entorns més desafavorits i comptar amb intervencions de política educativa incisives i profundes segons els contextos.  És una gran hipocresia proclamar la importància de l’educació i, al mateix debilitar-la amb recursos per sota de la mitjana europea any rere any, amb constrenyiments burocràtics impassibles i amb instrumentalitzacions polítiques i mediàtiques de tota mena que acaben per a induir a creure que equitat i qualitat és un binomi impossible. I, en canvi, comptem amb experiències que avalen que és una parella de fet, real i factible. Les comunitats educatives que se’n surten no són casos anòmals sinó que esdevenen les fonts d’inspiració per a avançar i per a exigir als governs, continuïtat i aprofundiment en la millora de les condicions de possibilitat.

3

La condició d’alumne/a hauria de suposar sempre un enriquiment de la condició d’infant

L’escola ha de preveure les condicions diferencials que cada alumne necessita segons les seves característiques personals, els seus desigs, i segons les expectatives que té sobre la seva mateixa capacitat de construir el seu propi futur. Un aprenentatge reeixit implica el reconeixement de les diferències individuals, la presència de les emocions, la inclusió de tot l’alumnat i la capacitat d’establir connexions amb el que s’aprèn fora de l’escola. No són bones intencions sinó que són les condicions que, segons totes les recerques, realment fan possible l’aprendre. Els contextos desafavorits no poden convertir-se en una condemna predeterminada sobre allò que l’alumne serà capaç de fer. L’escola democràtica és l’espai de la possibilitat. Entre les condicions de partida i les perspectives de futur dels nostres alumnes, l’aula pot esdevenir un espai per a créixer acadèmicament i socialment.

Altres veus de la comunitat educativa
Jordi Carmona Espinosa Jordi Carmona Espinosa
Director Escola Garbí Pere Vergés...
Diga’m com avalues i et diré qui ets
Manuela Moledo Nores Manuela Moledo Nores
Mestra d'Anglès. Logopeda
COMPARTIR
José Luis Quirant Navarro José Luis Quirant Navarro
Professor d'ESO a La Farga
L'aventura del saber
Cristina Gutiérrez Lestón Cristina Gutiérrez Lestón
codirectora de La Granja Escola de...
Els nens són l'essencia de l'humanitat
Jordi Porta Ribalta Jordi Porta Ribalta
President de la Fundació...
Voluntariat
Juan Sánchez-Enciso Juan Sánchez-Enciso
Professor i escriptor
Que no hi ha aprenentatge de veritat si el cor no hi està...
Ferran Castellarnau Fort Ferran Castellarnau Fort
Educador
Vivencial

Més informació