Les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació.
Sóc educador, psicòleg i periodista. He estat amb adolescents des dels anys setanta del segle passat. Encara somnio que podem fer una altra escola.
Aquest any he descobert que algunes de les preguntes que a estones em faig tenen respostes en allò que aprenc a l'escola. No he de consultar l'horòscop. La gent inculta és la que s'ho creu tot. El profe no planteja les seves preguntes i dóna les seves respostes. Mira de descobrir primer què sabem i si dubtem o tot ens és igual.
Crec que no es tracta d'estudiar i menys encara d’ “empollar”. Allò que mola és haver d’investigar: fer proves a química, cercar a Internet sense perdre't, arribar a alguna conclusió, a les teves conclusions. A vegades hi ha temes que, veritablement, no sé per a què serveixen però et sents important quan els domines. Tinc un profe boig per les pedres i un altre per les novel·les romàtiques. Ara ja sé per què es dur el diamant i com no declarar-me a la noia que m'agrada. No passo d'aprendre, passo d’haver d’aprendre llibres que poc tenen a veure amb mi.
Quan era petit m'agradava anar a escola. Després, a la secundària, les coses van canviar. L'any passat hi anava fonamentalment perquè trobava els amics i ocupava el temps. Somniava que arribés el dissabte. Ara he canviat d'escola i, a la nova, trobo que molts dilluns són més divertits que moltes de les estones avorrides del cap de setmana amb els amics. A socials estem descobrint per què amb les crisis econòmiques la gent es queda sense feina i què passa quan envies una foto atrevida pel WhatsApp. Podem fer algunes redaccions sumant deu piulades del Twiter i, com que a totes les cases tenim hipoteques, hem aprés a calcular interessos i a saber quan val la pena demanar un préstec. Ara que alguns proven a fumar cigarretes electròniques sense saber què tenen dins del tub hem descobert com funcionen les resistències i la composició dels gasos. Avui hem discutit si la maria produeix càncer o si, com diuen, ajuda a curar-lo.
Escriure no se'm dóna gaire bé però m'enrotllo bé quan parlo. Alguns col·legues no s'acaben d'aclarir amb els càlculs que s'han de fer amb els triangles. Jo ho vaig comprendre quan la profe explicava la relació entre els satèl·lits i els mòbils. Com que al llarg de la setmana tothom ha d'explicar a un altre allò que ha après he pogut ensenyar al Cristian a calcular distàncies a partir de dos punts. A canvi, ell m'ha ajudat a escriure millor els verbs en català. A totes les classes hi ha qui només pensa en les notes i sembla que ho tenen fàcil perquè no fan altra cosa que estudiar. Tanmateix, la majoria no som ni tontos ni llestos. Sabem fer algunes coses i ens costa aprendre’n d'altres. Però com millor s'aprèn és ensenyant el que saps. El més divertit és que et posen nota no pel que tu saps sinó per allò que has aconseguit que el col·lega aprengui.