Les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació.
La clau de la bona governança rau en:
-Analitzar els contextos educatius (nacionals i internacionals) identificar les seves necessitats i establir amb claredat “clusters” (conjunts integrats) d’objectius a assolir pel sistema.
-Compartir i debatre amb els agents que operen en el sistema la importància, necessitat i oportunitat dels objectius. Prioritzar-los
-Arrenglerar el conjunt del Sistema.
-Obtenir amplia informació avaluativa. Anàlisi intensiu i desagregat de la mateixa. Devolució ràpida i raonada als agents, a la comunitat i al conjunt de la Societat .
-Aprofundiment en el coneixement de la realitat educativa dibuixada pel procés avaluatiu.
-Pactar i derivar accions de millora de caràcter estratègic. Ajuda i acompanyament als operadors del sistema pel desenvolupament de les accions. Exigència de compromís.
-Revisar novament els resultats un cop aplicades les accions. Analitzar el seu impacte
-Reinterpretar la nova realitat que és deriva i redefinició de nous objectius.
Possiblement l’avaluació constitueix l’àmbit educatiu que més a evolucionat en els últims deu anys. Davant de la lògica del control i de la petició de responsabilitats pròpies del segle passat (que és mantenen com a importants...però subsidiàries), i davant de la lògica de la millora que continua sent actual, l’avaluació moderna pivota, fonamentalment, sobre la construcció del propi objecte a avaluar. No és pot pensar en gestionar un centre de qualitat sense entendre el paper nuclear que juga l’avaluació en la definició i desenvolupament del mateix.
Així considerem que avaluació i aprenentatge són les dues cara de la mateixa moneda, pensar-les per separat és una aberració. L’avaluació és la tercera dimensió de l’aprenentatge i forma part del seu propi procés, li dota de profunditat i facilita els processos metacognitius als aprenents.
¿Volem dir, amb això, que de l’avaluació no és poden derivar peticions responsabilitats? En absolut...però contextualitzades en el context global de les dinàmiques que determinen l’acció de desenvolupament per a la millora de l’objecte avaluat...mai de forma aïllada.
Amb aquesta afirmació alertem respecte de l’enorme responsabilitat que tenen els avaluadors. A la conceptualització de l’avaluació com a gran dinamitzadora dels processos de millora i de construcció del propi objecte avaluat, hem d’afegir la seva enorme importància com a generadora de valor.
És genera valor, des de bon principi, quan és decideix avaluar això i no una altra cosa, allò seleccionat se l’assigna valor extra. Hem de ser, per tant curosos, en l’elecció de l’objecte però sobre tot hem de ser especialment curosos en tots els aspectes ètics que envolten a l’acció avaluativa. L’avaluació ha de conduir necessariament a la construcció d’un tipus de cultura específic: “la cultura avaluativa”
Amb l’avaluació podem danyar greument a persones i institucions. Hem de gestionar els processos avaluatius en marcs absolutament respectuosos amb la dignitat de les persones. La gent ha de percebre que la acció avaluativa és per sobre de tot un procés de realització i no d’humiliació. Una avaluació duta a terme de manera poc ètica acaba no avaluant sinó devaluant, i mai incorporarà als subjectes a la seva culturalització avaluativa. Si l’objecte últim és la millora...aquesta no es aconseguirà si no comptem amb la voluntat i l’emoció de la gent derivada de sentir-se immersos en el mateix magma cultural.