Les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació.
Catedràtic de la Universitat de Barcelona. Especialitzat en didàctica de la història, anàlisi dels sistemes educatius i història de les universitats.
L'avaluació és un instrument per aconseguir la qualitat dels sistemes educatius en totes les etapes. Avaluar és necessari per:
Per realitzar aquesta tasca és imprescindible que siguin avaluades les polítiques publiques; els sistemes i subsistemes que composen l’educació considerant els factors d’eficàcia, eficiència, impacte, pertinença i sostenibilitat; els centres educatius i altres institucions; el personal docent i de suport; i per últim, els resultats dels alumnes, que actualment és el tipus d’avaluació més coneguda des de que l’OCDE va impulsar l’informe PISA.
L'avaluació ha de promoure processos de reflexió i acció, fent que el coneixement circuli entre tots els membres afectats directament o indirectament, per trencar la imatge “de caixa negra” tan arrelada en les institucions educatives i amb el rebuig tradicional a qualsevol control extern. Per tant, la informació degudament elaborada i transformada en coneixement ha de retornar-se com a element de reflexió, facilitant propostes de millora, que són més eficaces quan s'introdueixen incentius.
És convenient promoure i incentivar aquells comportaments, actituds i valors de tots els actors com a principal factor per millorar els aspectes motivacionals, actitudinals i processuals. Dit d'altra manera, el paper dels incentius ha de premiar els comportaments positius, fer que aquests comportaments siguin persistents i basar-se en un sistema equitatiu que consideri sempre de les condicions de partida.
L’avaluació contribueix a donar resposta als reptes que els centres i el conjunt del sistema tenen plantejats. Tanmateix, el fet d’avaluar no resol per sí mateix els problemes existents, però ajuda a plantejar-los correctament.
L’avaluació serà d’utilitat si es donen les següents circumstàncies. En primer lloc, ha de realitzar-se en el moment adequat i utilitzar mètodes i tècniques que aconsegueixin una discriminació suficient del coneixement. En segon lloc, és imprescindible tenir un diagnòstic exacte del context en què es produeixen els fenòmens estudiats i no avaluar des de paràmetres i estàndards que poc tenen a veure en molts casos amb la cultura de les institucions educatives i amb les tradicions dels col·lectius professionals. En tercer lloc, quan sigui possible, combinar els resultats de l’avaluació amb altres fonts de coneixement. Finalment, és fonamental saber què fer amb els resultats.