Les tres coses que he après

Als pocs anys de treballar com a mestra, la direcció de l'escola em va encarregar la tutòria de 8è d'EGB. Avui seria 2n d'ESO. Era un curs de 36 alumnes, molts d'ells repetidors i aperentment conflictius. Jo ja havia tingut molts d'ells a 3r i 4t de Primària. M'ho vaig prendre com un repte. A principi de curs, parlant amb ells, sobre les queixes d'altres mestres sobre el seu mal comportament i que no volien acceptar, els vaig dir, una mica en broma, que eren uns angelets. Em van contestar que això només ho creia jo, que tothom creia que era, el pitjor curs de l'escola. Em vaig quedar de pedra. Els vaig dir que, si bé no eren una classe amb gran rapidesa a l'hora d'assimilar continguts, podien estar ben segurs que, com a persones, eren la millor classe de l'escola. A partir de llavors, em vaig adonar que calia abans que tot mostrar-los-hi respecte perquè se sentissin segurs d'ells mateixos. Tampoc vaig oblidar el fet de posar-los-hi límits i autoritat, però sempre amb la base del respecte i fent-los sentir importants per mi. Em vaig entregar totalment a la meva feina, que vaig veure recompensada amb estima, esforç i respecte per part dels meus alumnes. Encara ara, després de vint-i-dos anys d'aquell curs, ens trobem en algun sopar i em recorden que ells eren la millor classe de l'escola com a persones.