Aina Tarabini

Professora de Sociologia de la UAB

Aina Tarabini és professora del departament de sociologia de la UAB i investigadora del Grup de Recerca en Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS). A nivell de docència, imparteix diverses asignatures vinculades amb la Sociologia de l'Educació tant al grau de Sociologia com a la Facultat de Ciències de l'Educació. A nivell de recerca, actualment dirigeix un projecte I+D+i a nivell estatal centrat en l'abandonament escolar.

http://geps-uab.cat/

The three things I’ve learned

L’abandonament escolar i l’equitat educativa

Si bé és cert que no es pot establir una relació directa entre l’abandonament escolar i l’origen social dels estudiants, totes les recerques demostren que la classe social, el gènere i l’ètnia són tres poderoses variables per explicar el nivell d’estudis assolit per la població. Així, el percentatge d’abandonament escolar prematur a Catalunya és sempre superior en el cas dels nois, de baix estatus socioeconòmic familiar i d’origen estranger. De tal manera, és fonamental abordar l’abandonament escolar en clau d’equitat educativa. És a dir, disminuïnt l’efecte que generen els condicionants d’origen sobre les trajectòries escolars. I per això és cabdal aplicar polítiques de caire estructural que permetin, entre altres, reduir la distribució desigual dels estudiants entre els centres educatius, disminuir els costos de l’escolarització o millorar les condicions i els processos d’enseyament-aprenentatge. Polítiques d’equitat educativa i polítiques de reducció de l’abandonament escolar han d’anar de la mà si volem incrementar les possibilitats d’èxit de tots els nostres estudiants.

L’abandonament escolar i l’adhesió educativa

L’abandonament escolar que pateixen nombrosos joves del nostre país no es pot entendre si només tenim en compte el seu rendiment acadèmic. Òbviament, darrera l’abandonament dels estudis s’hi amaguen mals resultats, però no es tracta ni molt menys d’una qüestió purament instrumental i racional. Es tracta fonamentalment d’una qüestió expressiva, vinculada amb aspectes de caire emocional. És a dir, l’abandonament escolar es vincula amb el fet de “no sentir-se part” de la institució educativa, de “no trobar sentit” a allò que s’estudia, de percebre que els estudis “no estan fets per un mateix”. De tal manera, per prevenir l’abandonament és fonamental incidir en el que Juan Carlos Tedesco defineix com “polítiques de subjectivitat”, enteses com aquelles que intervenen en la subjectivitat de les persones, aconseguint articular “projecte, narrativa i confiança”. Només si aconseguim que els nostres joves se sentin part d’un projecte educatiu ampliarem les seves oportunitats d’èxit escolar.

L’abandonament escolar i el professorat

El professorat és un agent clau per explicar els processos d’ahesió, o pel contrari, desafecció educativa dels joves. De tal manera, juga un paper central en les seves decisions de continuar o abandonar els estudis. De fet, els professors i professores no són agents neutrals en la gestió de les desigualtats educatives, sinó que amb les seves pràctiques quotidianes obren o tanquen diferents oportunitats per als joves. Òbviament, no podem ubicar tota la responsabilitat de l’èxit escolar en el professorat. Sens dubte, el professorat actua en un marc estructural, polític i institucional concret, que marca les seves condicions de possibilitat. Ara bé, de reconèixer aquest context no se’n desprèn la seva manca d’importància com agent de producció i reproducció de desigualtats educatives. Si un mestre creu en els seus alumnes, els hi transmet confiança, els encoratja a seguir endavant, sens dubte ampliarà les seves oportunitats d’ahesió educativa i, per tant, d’èxit escolar.

Search form

The three things I’ve learned

L’abandonament escolar i l’equitat educativa

L’abandonament escolar i l’adhesió educativa

L’abandonament escolar i el professorat