The three things I’ve learned

Molts mestres viuen la seva tasca professional, la seva vocació amb angoixa produïda per un desajustament entre la feina a fer i el temps disponible. Els nens i nenes, noies i nois de les nostres aules, necessiten mestres que visquin amb satisfacció i amb passió la seva vocació, no amb angoixa. He après que una clau és PRIORITZAR, identificar allò que és més important i respon als nostres objectius d'ensenyament-aprenentatge, d'allò que, encara que "s'hagi fet sempre" no aporta valor... És clar que l'escola avui és una tasca d'equip, per això cal que aquesta priorització es faci en grup. Una vegada feta, no ens sàpiga greu deixar de fer aquelles coses que hem pensat que no aporten valor... Crec que la priorització de tasques feta pensant en allò que cal a l'alumnat, és un element clau per fer possible la transformació que necessita l'escola per encarar el futur. No ho podem fer tot, si ho volem fer amb qualitat i amb sentit... Posem-nos a pensar què podem deixar pel camí per obtenir millors resultats i viure amb satisfacció la nostra feina?