Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)

RSS

We are celebrating the 10-year anniversary of Debats d’Educació by giving the educational community the opportunity to air its views

José Luís Muñoz Moreno
José Luís Muñoz Moreno
Professor del Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València.

Pedagog, Doctor en Qualitat i Processos d’Innovació Educativa i professor del Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València. És investigador de l’Equip de Desenvolupament Organitzacional (EDO) de la UAB. Ha estat professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (2005 a 2011) i regidor a l’Ajuntament de Ripollet (2004 a 2011). Les principals línies d’investigació en les que treballa són: desenvolupament social i educatiu, municipis i educació i organització i millora de les institucions socioeducatives.

The three things I’ve learned

1

La implicació dels municipis en l’educació.

La descentralització de la gestió educativa cap als Ajuntaments és coherent amb una concepció democràtica i participativa de l’educació. De fet, els municipis es poden desenvolupar educativament a partir de l’actuació realitzada pels Ajuntaments, sostinguda sobre la base de polítiques educatives àmplies, transversals i innovadores; atès el seu millor coneixement de la realitat i les necessitats educatives de la comunitat. Del que es tracta és de concebre el municipi com a font d’aprenentatge, processos i recursos educatius, garantint les propostes educatives necessàries per a la ciutadania i al servei de les persones, vetllant per la seva coordinació i qualitat i contribuint a la cohesió social. Els Ajuntaments, en aquesta direcció, han d’afrontar els reptes de: la coresponsabilitat amb l’educació, a partir de la cooperació amb altres Administracions educatives, les famílies, els professionals i les organitzacions socioeducatives del municipi; la inclusió educativa com a un instrument per a l’equitat; i l’aprenentatge al llarg de tota la vida i l’educació de la ciutadania, per tal d’afavorir la convivència i la participació democràtica.
2

El desenvolupament dels centres educatius.

El desenvolupament dels centres educatius requereix, entre altres qüestions i en un context de canvi i incertesa, de dotar-se d’uns plantejaments institucionals contextualitzats i compartits per la comunitat educativa, unes estructures pedagògiques al servei de l’organització, la millora curricular, de l’alumnat i el professorat, així com de la promoció de la millora continuada. De fet, els processos organitzatius dels centres educatius queden afectats per alguns dels següents referents, que a la vegada esdevenen reptes importants a assolir: a) cal obrir-se a l’entorn amb compromís, establint sinèrgies al voltant del projecte educatiu col•lectiu, xarxes de col•laboració per a compartir i considerar les problemàtiques personals, socials i educatives que es plantegen; b) cal realitzar les modificacions estructurals que es requereixin i que permetin l’anticipació, la innovació, la flexibilitat i la pràctica de valors morals i ètics en coherència amb el compromís social dels centres educatius; c) cal actuar des de la col•laboració interna i externa, amb sentit de treball en equip, lluny de l’individualisme, la fragmentació i la privacitat i de la mà de la solidaritat, la coordinació, el respecte a l’autonomia, la reflexió, el debat i la negociació; i d) cal que els centres educatius es transformin en comunitats d’aprenentatge, on es reconegui a l’altre, es comparteixin els valors i s’arribi al compromís des d’un estil propi que possibiliti el creixement personal i col•lectiu.
3

La inclusió: ser diferents però no desiguals.

El centre educatiu s’ha d’adaptar a les noves exigències i necessitats mitjançant la incorporació de principis i pràctiques pedagògiques inclusives i l’adequació de la seva organització per tal d’acollir situacions d’aprenentatge amb millors nivells de diversificació, impulsant l’atenció a la diversitat i la cooperació. El progrés del centre educatiu cap a la inclusió implica l’avenç en relació a l’establiment de pactes sobre l’educació que adoptin compromisos amb l’equitat, amb un centre educatiu de tots i totes i per a tots i totes i que plantegin l’actuació educativa des del respecte al dret a ser diferents però no desiguals. D’aquesta manera, es proposa satisfer la necessitat de que el centre educatiu aprengui per tal de generar, amb major eficàcia i eficiència, processos de participació, d’apertura a l’entorn, compromís, responsabilitat, autocrítica i autoavaluació; potenciant plans, programes, projectes i accions ambicioses que dinamitzin i recolzin els valors inclusius, educatius, ètics i democràtics.
Other voices from the educational community
Antoni Verger Antoni Verger
Investigador al Departament de...
El finançament educatiu com a política d’equitat primordial
SALVADOR VIDAL RAMÉNTOL SALVADOR VIDAL RAMÉNTOL
PROFESSOR DE DIDÀCTICA DE LES...
Bon Humor
Juli Palou Sangrà Juli Palou Sangrà
Professor Titular Universitat...
Entorns i persones
Berta de Dios Garcia Berta de Dios Garcia
Professora d'anglès, tutora i...
La importància de les emocions
JOSEP MARQUES i ROSSELL JOSEP MARQUES i ROSSELL
PROFESSOR TÈCNIC
CONFIANÇA
Cristina Gutiérrez Lestón Cristina Gutiérrez Lestón
codirectora de La Granja Escola de...
Els nens són l'essencia de l'humanitat
Lola Abelló Planas Lola Abelló Planas
Ex presidenta de la CEAPA,...
L'educació està en la proximitat

More information