He après que en educació és difícil donar les coses per tancades. Sempre cal deixar la porta oberta, donar una oportunitat. Són molts els alumnes que, seguint processos maduratius diferents, i disposant d’habilitats i d’intel·ligències diverses, ens demostren que –sempre- cal donar (i a la vegada tenir) una oportunitat. Quan fem sentències, de forma absoluta i dogmàtica, neguem el canvi i la possibilitat. Vaig aprendre d’un mestre aquella cèlebre expressió: “Jo t’aprovo, si de cas, la vida et suspendrà”. Sense deixar d’exigir i de demanar responsabilitat, hem d’estar oberts a donar segones i terceres oportunitats.