Sóc professor de filosofia de la Universitat de Girona. També he estat polític: diputat al Congrés i al Parlament, tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Girona i conseller d’Educació i Universitats del darrer govern de Pasqual Maragall.
Les tres coses que he après
Al llarg de la vida, no només al llarg del temps laboral de la vida
L’aprenentatge o formació al llarg de la vida trenca la frontera temporal educativa que la tradició situava o bé en acabar l'etapa obligatòria o bé en assolir algun títol professional de qualsevol nivell. Ara ja es postula que l'educació continuï tota la vida. La idea que molta gent en té és la de l'actualització, sovint anomenada “reciclatge”, de signe professional o laboral: com que l'acceleració dels canvis tecnològics i productius és tan alta, es considera que tots els treballadors, tots els tècnics i professionals, fins i tot els titulats més solvents, necessiten posar periòdicament els seus coneixements al dia i incorporar els avenços que les tecnologies més variades posen a l'abast de l'aparell productiu. Això, però, només justificaria una formació al llarg del “temps laboral”, però estem parlant d’una formació “al llarg de la vida". Compte, doncs, amb aquest reduccionisme que neix de l’error conceptual bàsic de “viure per treballar” en comptes de “treballar per viure”.
El cervell humà, capacitat per millorar sempre al servei d’una vida en plenitud
Tota persona responsable veu que sempre pot millorar sobre si mateixa, i que la plasticitat del seu cervell –que és certament espectacular en l’edat infantil, tot i que després minvi– es manté tota la vida mentre no hi hagi malalties o accidents greus. Tota persona, doncs, mentre tingui la possibilitat d'influir en la conformació del seu cervell per gaudir d'una vida més plena, té com a mínim el dret –i per a molts, cada cop més el deure– de procurar la seva pròpia millora. Com que els objectius formatius són incomptables en aquest món tan ric i divers d’estímuls, la formació possible de cada persona segur que desborda el nostre limitat temps de vida. Mantenir-se en activitat i amb compromís amb la formació pròpia tota la vida és també una forma de posar en veritable valor l'experiència mateixa de viure. Si la vida no està sempre acompanyada d’una actitud autoeducativa, l'experiència esdevé rutina cega i estèril, repetició borda d'allò que s'ha fet sempre i que sempre es farà igual.
Formació al llarg, però sobretot “a l’ample”, de la vida
Més enllà de la millora periòdica de la capacitat productiva, tota persona té dret a la millora permanent d'aquelles capacitats, habilitats o tractaments de matèries de la vida que li siguin d'interès. Un país que ha estat sempre molt poc estimulador de la formació cultural en terrenys com ara la música, el teatre, la literatura, les arts plàstiques –o encara menys en els de formació d'hàbits de participació social i política– necessita molt que es difongui la idea que sempre s'hi és a temps. Mai no passa el moment de l'aprenentatge cultural, artístic, social o polític. L'objectiu principal d'aquesta formació al llarg i “a l’ample” de la vida seria assolir la plenitud, entesa en tota la seva pluralitat i forma polièdrica de valors que el sistema educatiu formal tendeix a reduir, erròniament, als aspectes més estrictament cognitius de la construcció personal. Valors ètics, sociopolítics, culturals i estètics o de sensibilitat per les arts i la natura en serien protagonistes.
Carme Bové i RomeuResponsable d'ensenyament al... És imprescindible predicar amb l’exemple.
Wilson Marcelo Pozo Enriquez Profesor el curriculum tiene que ser flexible
Alfredo Vázquez JimenezIngeniero Industrial Cuerpo, mente, corazón y espiritualidad
Xus Martín GarciaTitular Universitat de Barcelona S’aprèn més i millor quan hi ha un projecte que s’ha de tirar...
Marite Guevara TorresDirectora Fundació Ersília Motiva amb històries
Mª Àngels Brescó MendiluceDirectora Jesuïtes Poble Sec, Col·... Les escoles han de definir molt clarament la seva missió i cap a...
Jordi Carmona EspinosaDirector Escola Garbí Pere Vergés... Diga’m com avalues i et diré qui ets
Els textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.caEls usuaris que participen en aquesta iniciativa han d’acceptar la llicència expressada més amunt. Els drets sobre les fotografies i les dades personals que se sol·liciten per a la participació es regeixen pels termes i condicions exposats a l’avís legal de la Universitat Oberta de Catalunya.