Les tres coses que he après

Fórmules de col•laboració entre l’escola i les famílies

Quan uns pares decideixen inscriure el seu fill a la nostra escola reben informacions sobre el funcionament general, sobre la línia educativa i sobre el tarannà particular de la comunitat educativa a la que, des d’aquell moment pertanyen. Però també se’ls diu que l’escola és com és, en bona mesura, per la implicació de les famílies i se’ls demana que es comprometin a participar activament. Els pares i mares tenen uns mecanismes de participació en comissions mixtes i ajuden a gestionar alguns serveis bàsics com el menjador i les activitats extraescolars (patinatge, ioga, escacs, danses, art, casals d’estiu, etc.), col•laboren en fer més reeixides les celebracions de les festes populars i s’organitzen en nuclis més petits per atendre les necessitats del curs del seu fill. Els pares i les mares saben que les portes del centre sempre estan obertes i que les reunions periòdiques del seu grup ajuden a entendre com aprenen els infants, quin mètode fem servir per ensenyar a llegir o de quina manera resolem els conflictes. Es tracta que l’infant vagi del bracet del mestre i dels pares que són els qui li ofereixen confiança i seguretat però també li marquen els límits.

Estratègies que poden contribuir a augmentar el nivell de participació i el grau d’implicació de les famílies

Com a mestre d’educació infantil i integrant de la comissió de biblioteca, participo d’una acció que anomenem “berenar i llibres” que consisteix en organitzar unes reunions bimensuals a la biblioteca —i d’això ja fa quinze anys— per parlar sobre literatura infantil. Els pares i mares que volen, poden venir a la biblioteca i allà conversem de manera força informal sobre llibres, sobre com la literatura ens ofereix possibilitats de reflexió per conèixer-nos i millorar. També analitzem àlbums il•lustrats amb la idea d’aprendre tots plegats a educar la mirada, expliquem com funciona el cervell a l’hora d’iniciar-se en la lectura, compartim idees de com fer fills lectors a casa, etc. De tant en tant portem algun convidat que ens il•lumini (un enquadernador de llibres, un autor, un il•lustrador, un bibliotecari de la ciutat, etc.) Són unes trobades molt positives perquè els assistents s’hi senten acollits, comparteixen espai i temps amb pares i mares que tenen els fills en altres nivells educatius i que, potser, ja han passat per la mateixa circumstància. Als mestres que hi assistim també ens ajuda a veure la riquesa de les persones i la varietat d’idees originals que s’empren per ajudar els infants. Molts dels adults que participen de les tertúlies “berenar i llibres” acaben implicats i formant part de la Junta de l’AMPA, l’òrgan que coordina, recull i vehicula totes les preocupacions i els anhels d’uns pares i mares que volen una infància feliç per als seus fills.

El pes de les famílies en la governança del sistema

A l’escola, cada grup té un parell de representants dels pares i mares. Són els delegats de classe i mantenen reunions periòdiques amb els mestres tutors i serveixen de catalitzadors de les preocupacions del seu grup. Aquests delegats, alhora, s’organitzen per fer arribar les seves idees al representants al Consell Escolar, l’òrgan màxim de decisió dels camins per on l’escola ha de caminar. La seva veu és la que marca la línia, de vegades arriscada perquè, com en el poema d’en Frost, transita per camins inexplorats. No cal ni dir-ho, però una escola que té els pares fent-li costat, i no enfrontats, és una escola sana, una escola on els resultats no poden ser una altra cosa que bons. Un bon model a imitar són les Comunitats d’aprenentatge.

Formulari de cerca

Les tres coses que he après

Fórmules de col•laboració entre l’escola i les famílies

Estratègies que poden contribuir a augmentar el nivell de participació i el grau d’implicació de les famílies

El pes de les famílies en la governança del sistema