Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Francesc Ortiz Giménez
Francesc Ortiz Giménez
Director de la Fundació Sant Fructuós -Escoles diocesanes de Tarragona-
Economista de formació i pedagog de vocació -dues coses absolutament complementàries, us ho asseguro-, ja fa molts anys que la meva activitat és l'assessorament i gestió de centres educatius. És la feina que faig a les escoles diocesanes de Tarragona, juntament amb l'impuls d'activitats de lleure, culturals i socials amb el jovent des de la Fundació Sant Fructuós. Pare de quatre fills, l'orientació familiar i la formació de pares és l'altre hobby professional.

Les tres coses que he après

1

L’espai de col·laboració és el centre educatiu que te la col·laboració en el seu projecte

La col·laboració pel canvi educatiu s’ha de donar al centre. És allà on han d’implicar- se els actors, des d’un projecte de centre que busca aquest canvi i fomenta els compromisos entre les parts. Els projectes educatius, tal com s’han elaborat fins ara en la major part dels casos, no suposen una acció operativa i eficaç pel canvi. No impregnen el dia a dia de l’aula. Famílies, mestres i direccions dels centres ens hem d’apassionar per un projecte educatiu singular, únic –autonomia de centre – , que sigui ambiciós i permeti al professorat de descobrir -o tornar a descobrir- la tasca educadora amb una nova dimensió que ara, malauradament en molts casos, no existeix.
2

El mestre ha de liderar el canvi i la col·laboració en el seu àmbit. Perquè aquest és l’àmbit d’inici i arribada del canvi

El canvi global es farà des de la col·laboració, o no es farà. Qui ha de liderar aquest canvi que necessita del compromís i col·laboració de tots els implicats? El mestre. Perquè és un canvi a nivell micro, a l’aula, en el procés d’aprenentatge de cada alumne particular, en la implicació de la seva família, i en la innovació i exigència que cada mestre decideix posar-hi. És el mestre qui ha de prendre la iniciativa en aquest procés que, en el seu primer pas, requereix crear un clima de confiança amb els pares –primers educadors- , per a després buscar el compromís amb el projecte docent, que ha de definir un perfil competencial de l’alumne i una estratègia pedagògica en el qual hi treballin plegats famílies i mestres.
3

L’administració és clau en el camí de la formació i capacitació del mestre per aquesta tasca

Els sistemes administratius, lleis, reglaments, es centren molt en currículums i aspectes organitzatius i entenen la col·laboració d’una bona part de la comunitat educativa en espais i òrgans allunyats del procés d’aprenentatge: ampes, consells escolars, compromisos signats a l’ inici de l’ escolaritat, etc. L’administració s’ha de centrar en capacitar al mestre per exercir el lideratge a l’aula pel canvi. Aquesta és la gran reforma pendent – un pla de formació i de carrera del mestre- i sembla impossible dur-la a terme amb reglaments, o tan sols renovant alguna estructura actual. El mestre ha d’aportar i rebre treballant amb un equip docent amb actitud de millora constant i en un centre motivador per fer-ho . Quin ha de ser el paper de l’Administració? Aconseguir un perfil de mestre-líder i facilitar l’autonomia de centre i de projecte educatiu. Confiar en els centres i avaluar-los. Treballar per formar i acompanyar el millor professorat possible, perquè aquest serà l’encarregat de fer bo el sistema.
Altres veus de la comunitat educativa
Óscar Boluda Ivars Óscar Boluda Ivars
Profesor de FP y Coordinador TIC
Afectos
Marina Sambola Palau Marina Sambola Palau
Mestra
Mirar
Míriam LLadós Gómez Míriam LLadós Gómez
Diplomada en Treball Social
Imaginació
Luis Cumbe
Profesor
Que la educación es el vestido de gala para ir a la fiesta d la...
Anna Tarrés Vallespí Anna Tarrés Vallespí
Sociòloga
L’espurna ve de fora, el foc es fa a dins
MARGARITA ALONSO GUEVARA MARGARITA ALONSO GUEVARA
Mestra
Ens cal aprendre a conviure
Laia Sagarra i Marín Laia Sagarra i Marín
Professora de Música a ESO i BTX i...
l'interès per millorar és bàsic

Més informació