Francesc Ortiz Giménez
Director de la Fundació Sant Fructuós -Escoles diocesanes de Tarragona-
Economista de formació i pedagog de vocació -dues coses absolutament complementàries, us ho asseguro-, ja fa molts anys que la meva activitat és l'assessorament i gestió de centres educatius. És la feina que faig a les escoles diocesanes de Tarragona, juntament amb l'impuls d'activitats de lleure, culturals i socials amb el jovent des de la Fundació Sant Fructuós. Pare de quatre fills, l'orientació familiar i la formació de pares és l'altre hobby professional.
Les tres coses que he après
1
L’espai de col·laboració és el centre educatiu que te la col·laboració en el seu projecte
L’espai de col·laboració és el centre educatiu que te la col·laboració en el seu projecte
La col·laboració pel canvi educatiu s’ha de donar al centre. És allà on han d’implicar- se els actors, des d’un projecte de centre que busca aquest canvi i fomenta els compromisos entre les parts. Els projectes educatius, tal com s’han elaborat fins ara en la major part dels casos, no suposen una acció operativa i eficaç pel canvi. No impregnen el dia a dia de l’aula. Famílies, mestres i direccions dels centres ens hem d’apassionar per un projecte educatiu singular, únic –autonomia de centre – , que sigui ambiciós i permeti al professorat de descobrir -o tornar a descobrir- la tasca educadora amb una nova dimensió que ara, malauradament en molts casos, no existeix.
2
El mestre ha de liderar el canvi i la col·laboració en el seu àmbit. Perquè aquest és l’àmbit d’inici i arribada del canvi
El mestre ha de liderar el canvi i la col·laboració en el seu àmbit. Perquè aquest és l’àmbit d’inici i arribada del canvi
El canvi global es farà des de la col·laboració, o no es farà. Qui ha de liderar aquest canvi que necessita del compromís i col·laboració de tots els implicats? El mestre. Perquè és un canvi a nivell micro, a l’aula, en el procés d’aprenentatge de cada alumne particular, en la implicació de la seva família, i en la innovació i exigència que cada mestre decideix posar-hi. És el mestre qui ha de prendre la iniciativa en aquest procés que, en el seu primer pas, requereix crear un clima de confiança amb els pares –primers educadors- , per a després buscar el compromís amb el projecte docent, que ha de definir un perfil competencial de l’alumne i una estratègia pedagògica en el qual hi treballin plegats famílies i mestres.
3
L’administració és clau en el camí de la formació i capacitació del mestre per aquesta tasca
L’administració és clau en el camí de la formació i capacitació del mestre per aquesta tasca
Els sistemes administratius, lleis, reglaments, es centren molt en currículums i aspectes organitzatius i entenen la col·laboració d’una bona part de la comunitat educativa en espais i òrgans allunyats del procés d’aprenentatge: ampes, consells escolars, compromisos signats a l’ inici de l’ escolaritat, etc. L’administració s’ha de centrar en capacitar al mestre per exercir el lideratge a l’aula pel canvi. Aquesta és la gran reforma pendent – un pla de formació i de carrera del mestre- i sembla impossible dur-la a terme amb reglaments, o tan sols renovant alguna estructura actual. El mestre ha d’aportar i rebre treballant amb un equip docent amb actitud de millora constant i en un centre motivador per fer-ho . Quin ha de ser el paper de l’Administració? Aconseguir un perfil de mestre-líder i facilitar l’autonomia de centre i de projecte educatiu. Confiar en els centres i avaluar-los. Treballar per formar i acompanyar el millor professorat possible, perquè aquest serà l’encarregat de fer bo el sistema.
Altres veus de la comunitat educativa
Josep Anguera i Torrents
Economista Vocació = agradar ensenyar
J. Gil
Estudiant de màsters UAB i UOC L'educació formal no limita la informal
Núria Roca i Caparà
Professora Escola Universitària Relació mantinguda entre famílies i tutors
Imma Palahí Pibernat
Mestra d'educació infantil i... El grup: conèixer i respectar
David Vilalta Murillo
Mestre. Formador a l'ICE de... Aprenentatge i humilitat es donen la mà
Mª Núria Valls Molins
Educació de persones adultes L’efecte transformador de l’educació
Neus Pagès Carbonell
Treballadora Social Cal observar la vida
Josep Anguera i TorrentsEconomista Vocació = agradar ensenyar
J. GilEstudiant de màsters UAB i UOC L'educació formal no limita la informal
Núria Roca i CaparàProfessora Escola Universitària Relació mantinguda entre famílies i tutors
Imma Palahí PibernatMestra d'educació infantil i... El grup: conèixer i respectar
David Vilalta MurilloMestre. Formador a l'ICE de... Aprenentatge i humilitat es donen la mà
Mª Núria Valls MolinsEducació de persones adultes L’efecte transformador de l’educació
Neus Pagès CarbonellTreballadora Social Cal observar la vida
Un projecte de
Organitza
Universitat Oberta de Catalunya
Fundació Jaume Bofill
Els textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.caEls usuaris que participen en aquesta iniciativa han d’acceptar la llicència expressada més amunt. Els drets sobre les fotografies i les dades personals que se sol·liciten per a la participació es regeixen pels termes i condicions exposats a l’avís legal de la Universitat Oberta de Catalunya.