Com deia Paulo Freire al llibre “A la sombra de este árbol” (1997), la qüestió està en com transformar les dificultats en possibilitats. L’educació és una bona eina per obrir noves possibilitats, sobretot per a les capes més desafavorides de la societat. Una educació que no reprodueixi les desigualats socials afavoreix també la pròpia societat en el seu conjunt, al mateix temps que, segons les teories de Freire, produeix transformació social. Aquesta pedagogia, que s’anomenà Pedagogia de l’esperança, segons paraules del propi autor, s’ha de tenir en compte en les reformes educatives, perquè els seus efectes són beneficiosos per a tothom.