Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Maria Carme Boqué Torremorell
Maria Carme Boqué Torremorell
Professora titular dels graus en educació de la FPCEE Blanquerna (UNIVERSITAT RAMON LLULL)
Primer que res, sóc mestra. A l'escola, amb el tracte amb els infants, les famílies i els companys i companyes he après bona part del que sé. La resta la dec als qui han volgut compartir la seva saviesa a través dels llibres i a la passió per investigar que m'ajuda a vincular teoria i pràctica a través de la reflexió i la creació. Al llarg de la meva vida professional he pogut col·laborar amb diferents administracions educatives, associacions de mestres i de renovació pedagògica i editorials. Actualment formo futurs mestres i mestres en actiu. M'he especialitzat en temàtiques relacionades amb aprendre a viure i a conviure: educació per a la ciutadania, mediació i gestió positiva de conflictes, competències personals i socials i educació per a la pau.

Les tres coses que he après

1

L’aventura d'aprendre

Aprendre no és una llauna, els infants i els joves ho saben prou bé. Tanmateix, la manera tan forçada com els acostem al coneixement fa que, progressivament, perdin l’interès pels sabers cultes i es deixin envair pels sabers banals tant a l’abast en la nostra societat. Crec que tota aventura comporta reptes i dificultats, exigeix constància i esperit de superació, desvetlla emocions i provoca coneixences, per això mereix tant la pena. Em proposo descobrir els mecanismes per estimular el plaer d’aprendre.
2

La veu dels infants

La finalitat de l’educació no són els aprenentatges en si, sinó el ple desenvolupament de l’ésser humà, la seva capacitat d’evolucionar i perfeccionar-se constantment. En aquest sentit, l’edat de les persones no és el més important, ja que cadascú es formula uns interrogants diferents, es planteja projectes personals particulars i es marca fites que varien d’acord a contexts espacials i temporals concrets. Em proposo escoltar, conèixer, respectar i aprofitar la veu dels infants per créixer plegats.
3

Les famílies amigues

No cal insistir en la importància cabdal de la família en l’educació dels infants. Tanmateix, cap infant no tria la seva família i l’atzar no somriu a tothom per igual. Davant la disfunció educativa d’un determinat entorn familiar la intervenció professional mira de suplir mancances i pal•liar necessitats, generalment amb molt d’esforç i poc èxit. Mereixeria la pena completar l’atenció dels experts amb l’acompanyament d’altres persones que, en pla d’horitzontalitat, oferissin conversa, consol, comprensió i amistat. Em proposo aproximar les experiències de suport entre famílies a la nostra realitat educativa.
Altres veus de la comunitat educativa
Carme Hernández Escolano Carme Hernández Escolano
Pedagoga del Centre per a la...
La importància d’educar el conjunt de les dimensions de la...
Carlos Guillermo Mena Ordóñez
Docente de séptimo grado de EGB
La Educación empieza por el ejemplo
Xavier Masllorens Escubós Xavier Masllorens Escubós
Director general Educació Sense...
L'equilibri entre saviesa i felicitat és fonamental
Montse Riera Torrecillas Montse Riera Torrecillas
Pedagoga
Són més importants els procediments que els continguts
Noemí Sas Castilleja Noemí Sas Castilleja
Gestora cultural.
DIWO també (i sobretot en) educació
Míriam LLadós Gómez Míriam LLadós Gómez
Diplomada en Treball Social
Imaginació
Josep Ramon Torres Baldoví Josep Ramon Torres Baldoví
Mestre jubilat
Amor

Més informació