Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Maria Carme Boqué Torremorell
Maria Carme Boqué Torremorell
Professora titular dels graus en educació de la FPCEE Blanquerna (UNIVERSITAT RAMON LLULL)
Primer que res, sóc mestra. A l'escola, amb el tracte amb els infants, les famílies i els companys i companyes he après bona part del que sé. La resta la dec als qui han volgut compartir la seva saviesa a través dels llibres i a la passió per investigar que m'ajuda a vincular teoria i pràctica a través de la reflexió i la creació. Al llarg de la meva vida professional he pogut col·laborar amb diferents administracions educatives, associacions de mestres i de renovació pedagògica i editorials. Actualment formo futurs mestres i mestres en actiu. M'he especialitzat en temàtiques relacionades amb aprendre a viure i a conviure: educació per a la ciutadania, mediació i gestió positiva de conflictes, competències personals i socials i educació per a la pau.

Las 3 cosas que he aprendido

1

L’aventura d'aprendre

Aprendre no és una llauna, els infants i els joves ho saben prou bé. Tanmateix, la manera tan forçada com els acostem al coneixement fa que, progressivament, perdin l’interès pels sabers cultes i es deixin envair pels sabers banals tant a l’abast en la nostra societat. Crec que tota aventura comporta reptes i dificultats, exigeix constància i esperit de superació, desvetlla emocions i provoca coneixences, per això mereix tant la pena. Em proposo descobrir els mecanismes per estimular el plaer d’aprendre.
2

La veu dels infants

La finalitat de l’educació no són els aprenentatges en si, sinó el ple desenvolupament de l’ésser humà, la seva capacitat d’evolucionar i perfeccionar-se constantment. En aquest sentit, l’edat de les persones no és el més important, ja que cadascú es formula uns interrogants diferents, es planteja projectes personals particulars i es marca fites que varien d’acord a contexts espacials i temporals concrets. Em proposo escoltar, conèixer, respectar i aprofitar la veu dels infants per créixer plegats.
3

Les famílies amigues

No cal insistir en la importància cabdal de la família en l’educació dels infants. Tanmateix, cap infant no tria la seva família i l’atzar no somriu a tothom per igual. Davant la disfunció educativa d’un determinat entorn familiar la intervenció professional mira de suplir mancances i pal•liar necessitats, generalment amb molt d’esforç i poc èxit. Mereixeria la pena completar l’atenció dels experts amb l’acompanyament d’altres persones que, en pla d’horitzontalitat, oferissin conversa, consol, comprensió i amistat. Em proposo aproximar les experiències de suport entre famílies a la nostra realitat educativa.
Otras voces de la comunidad educativa
Jaume Martin Jordana Jaume Martin Jordana
Mestre d'anglès
Mirada
Mª Àngels Brescó Mendiluce Mª Àngels Brescó Mendiluce
Directora Jesuïtes Poble Sec, Col·...
Les escoles han de definir molt clarament la seva missió i cap a...
Montserrat Ballarín Espuña Montserrat Ballarín Espuña
Professora titular de dret...
Més concienciació social sobre el valor d'invertir en...
Xavier Martí i Renom Xavier Martí i Renom
Director d'Innovació
El món es mou per energia i evoluciona pel coneixement
Ramon Puig i Mañosa Ramon Puig i Mañosa
Técnic de qualitat
CONEIXEMENT i FORMACIÓ
M Luisa Bossolasco M Luisa Bossolasco
Psicopedagoga
Que se puede enseñar la autodisciplina
Lluís Tarín Lluís Tarín
Assessor especialitzat en...
Centrar-se en el com sense tenir prèviament clar el què i el...

Más información