Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Maria Carme Boqué Torremorell
Maria Carme Boqué Torremorell
Professora titular dels graus en educació de la FPCEE Blanquerna (UNIVERSITAT RAMON LLULL)
Primer que res, sóc mestra. A l'escola, amb el tracte amb els infants, les famílies i els companys i companyes he après bona part del que sé. La resta la dec als qui han volgut compartir la seva saviesa a través dels llibres i a la passió per investigar que m'ajuda a vincular teoria i pràctica a través de la reflexió i la creació. Al llarg de la meva vida professional he pogut col·laborar amb diferents administracions educatives, associacions de mestres i de renovació pedagògica i editorials. Actualment formo futurs mestres i mestres en actiu. M'he especialitzat en temàtiques relacionades amb aprendre a viure i a conviure: educació per a la ciutadania, mediació i gestió positiva de conflictes, competències personals i socials i educació per a la pau.

Las 3 cosas que he aprendido

1

L’aventura d'aprendre

Aprendre no és una llauna, els infants i els joves ho saben prou bé. Tanmateix, la manera tan forçada com els acostem al coneixement fa que, progressivament, perdin l’interès pels sabers cultes i es deixin envair pels sabers banals tant a l’abast en la nostra societat. Crec que tota aventura comporta reptes i dificultats, exigeix constància i esperit de superació, desvetlla emocions i provoca coneixences, per això mereix tant la pena. Em proposo descobrir els mecanismes per estimular el plaer d’aprendre.
2

La veu dels infants

La finalitat de l’educació no són els aprenentatges en si, sinó el ple desenvolupament de l’ésser humà, la seva capacitat d’evolucionar i perfeccionar-se constantment. En aquest sentit, l’edat de les persones no és el més important, ja que cadascú es formula uns interrogants diferents, es planteja projectes personals particulars i es marca fites que varien d’acord a contexts espacials i temporals concrets. Em proposo escoltar, conèixer, respectar i aprofitar la veu dels infants per créixer plegats.
3

Les famílies amigues

No cal insistir en la importància cabdal de la família en l’educació dels infants. Tanmateix, cap infant no tria la seva família i l’atzar no somriu a tothom per igual. Davant la disfunció educativa d’un determinat entorn familiar la intervenció professional mira de suplir mancances i pal•liar necessitats, generalment amb molt d’esforç i poc èxit. Mereixeria la pena completar l’atenció dels experts amb l’acompanyament d’altres persones que, en pla d’horitzontalitat, oferissin conversa, consol, comprensió i amistat. Em proposo aproximar les experiències de suport entre famílies a la nostra realitat educativa.
Otras voces de la comunidad educativa
Eulàlia Lledó Cunill Eulàlia Lledó Cunill
Professora de secundària jubilada...
El món no és simple, l'aula tampoc
M Luisa Bossolasco M Luisa Bossolasco
Psicopedagoga
Que se puede enseñar la autodisciplina
María del Rosario Comerón Mateos María del Rosario Comerón Mateos
Maestra
El conocimiento se construye compartiendo
Olga Pascual i Vallès Olga Pascual i Vallès
Mestra de primària
Cal donar veu a totes les famílies
Jordi Jubany i Vila Jordi Jubany i Vila
Mestre, Antropòleg i Assessor TIC.
Aprendre a aprendre al llarg de la vida
Melania Muñoz Castillo Melania Muñoz Castillo
Estudiant del Màster Educació en...
Fer-nos conscients del potencial d’aquest vincle
Montserrat Vergé Grau Montserrat Vergé Grau
Professora
L'ensenyament ha d'ajudar l'alumne a fer-se...

Más información