Jo vaig estudiar pedagogia i psicologia perquè pensava canviar el món, com tots els joves. Després m'he deixat emportar per la vida i he descovert les diferents dimensions de l'educació des de l'escola, la televisió, les AMPA, la participació al barri, la FAPAC, la CEAPA  i els Consell Escolar, he passat per a tots els nivells. Em va aportar molt el ser mare i mare activa a l'escola i l'institut. Durant la meva vida he anat teixint una xarxa de relacions que m'ha enriquit i m'ha donat més que la pròpia universitat, tot i així cap el 2.000 vaig tornar a l'Universitat per fer el doctorat en lingüística i comunicació, sempre m'ha interessat molt el llenguatge.

Després d'anys de pont aeri cap a Madrid i BCN, liderant projectes i lluitant en pactes socials per a l'educació i LOE i LEC, he tornat a l'escola cap a la muntanya a Tremp, Una escola de proximitat,. una educació lenta i una vida lenta és el que tracto d'aplicar en aquesta nova etapa de la meva vida. Però ja veieu, la meva curiositat per conèixer, per aprendre no té límits i m'embarco en projectes quan m'ho demanen, GUIX, la Fundació Bofill, el Cosell Escolar de Catalunya, la FAPAC, com els hi podría dir que no?