Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Raquel Moreno
Raquel Moreno
Consultora de D-CAS
Com a sociòloga fundadora de la consultora D-CAS, desenvolupo des de fa ja 10 anys una tasca de recerca aplicada i desenvolupament de projectes en l’àmbit educatiu, entre d’altres. Com a mare d’una nena desenvolupo una tasca com a educadora des de fa ja 4 anys. Tots dos grans reptes que em fan plantejar-me constantment dubtes i reflexions per les que no sempre tinc resposta.

Les tres coses que he après

1

L’escola de la vida

Segurament si ens parem a pensar en com hem canviat al llarg dels anys podem arribar a la conclusió que els principals canvis en la nostra forma de ser o pensar no es donen en els primers anys de la nostra vida, sinó durant la maduresa. És per això que què em sembla tant injust parlar del dret a l’educació i limitar-lo només a l’escola, l’institut o fins i tot a la universitat. El dret a l’educació ha de tenir en compte totes les edats, i no em refereixo només a les escoles d’adults, no, em refereixo a tots aquells espais que donen riquesa al nostre aprenentatge continu i que no es limiten a les aules. Les relacions que establim; els mitjans de comunicació; les experiències personals, laborals o familiars; la protesta, sigui on i com sigui. La cura i millora de tots aquests espais ha de formar part de la reivindicació per un dret a l’educació. Per què tots ells formaran a les persones que vulguem ser.
2

Per una reflexió inclusiva

Al final sempre som els mateixos. Però, per què? Per què repassant les aportacions a aquest fòrum de participació he vist tantes cares conegudes? Per què tinc la sensació de llegir una vegada i un altre les mateixes reflexions? Per què jo mateixa torno a repetir, tot i que en paraules diferents, el que ja altres han dit? Cadascú tindrà les seves possibles respostes, però segurament coincidirem en que hem de fer l’esforç per apropar-nos a totes aquelles persones que mai entraran en un fòrum com aquest. Un escola inclusiva sí, però una reflexió inclusiva també.
3

Deixar entrar a les escoles altres veus

Els mestres, de tots els cicles educatius, s’han format i preparat per poder exercir aquesta funció. No obstant, els centres educatius haurien de donar també cabuda a moltes altres persones que, tot i no haver rebut aquests aprenentatges, també tenen molt a ensenyar. Hem sentit molt a parlar de fer una educació connectada amb la quotidianitat, amb l’experiència directa en entorns professionals reals, amb metodologies d’aprenentatge més engrescadores. Ara bé, això es difícil de complir si les persones que exerceixen la funció de mestre no estan presents en tots aquests espais. Com es pot ensenyar a exercir una professió que mai s’ha realitzat? I amb això no vull carregar de nou contra els equips docents, que fan ja una molt bona feina, sinó vull posar sobre la taula la necessitat d’ampliar i diversificar aquests equips docent.
Altres veus de la comunitat educativa
Marina Subirats Martori Marina Subirats Martori
Catedràtica emèrita de sociologia...
Que l'èxit o el fracàs depenen molt més de l'entorn...
Libo Luna Márquez Libo Luna Márquez
Cap del servei d'educació de...
Invertir en educació és invertir en un futur millor
Joan Moya Piñol Joan Moya Piñol
Mestre de primària
Implicació
Pedro de Haro Pedro de Haro
Director gerent Associació de...
Les colònies, escoles de convivència
Marina Sambola Palau Marina Sambola Palau
Mestra
Mirar
Ricard Coma Ricard Coma
Docència
Aprendre és un acte d'humilitat
Mª Teresa Santa María Fernández Mª Teresa Santa María Fernández
Consultora UOC y Profesora...
Las personas son lo primero

Més informació