Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Raquel Moreno
Raquel Moreno
Consultora de D-CAS
Com a sociòloga fundadora de la consultora D-CAS, desenvolupo des de fa ja 10 anys una tasca de recerca aplicada i desenvolupament de projectes en l’àmbit educatiu, entre d’altres. Com a mare d’una nena desenvolupo una tasca com a educadora des de fa ja 4 anys. Tots dos grans reptes que em fan plantejar-me constantment dubtes i reflexions per les que no sempre tinc resposta.

Les tres coses que he après

1

L’escola de la vida

Segurament si ens parem a pensar en com hem canviat al llarg dels anys podem arribar a la conclusió que els principals canvis en la nostra forma de ser o pensar no es donen en els primers anys de la nostra vida, sinó durant la maduresa. És per això que què em sembla tant injust parlar del dret a l’educació i limitar-lo només a l’escola, l’institut o fins i tot a la universitat. El dret a l’educació ha de tenir en compte totes les edats, i no em refereixo només a les escoles d’adults, no, em refereixo a tots aquells espais que donen riquesa al nostre aprenentatge continu i que no es limiten a les aules. Les relacions que establim; els mitjans de comunicació; les experiències personals, laborals o familiars; la protesta, sigui on i com sigui. La cura i millora de tots aquests espais ha de formar part de la reivindicació per un dret a l’educació. Per què tots ells formaran a les persones que vulguem ser.
2

Per una reflexió inclusiva

Al final sempre som els mateixos. Però, per què? Per què repassant les aportacions a aquest fòrum de participació he vist tantes cares conegudes? Per què tinc la sensació de llegir una vegada i un altre les mateixes reflexions? Per què jo mateixa torno a repetir, tot i que en paraules diferents, el que ja altres han dit? Cadascú tindrà les seves possibles respostes, però segurament coincidirem en que hem de fer l’esforç per apropar-nos a totes aquelles persones que mai entraran en un fòrum com aquest. Un escola inclusiva sí, però una reflexió inclusiva també.
3

Deixar entrar a les escoles altres veus

Els mestres, de tots els cicles educatius, s’han format i preparat per poder exercir aquesta funció. No obstant, els centres educatius haurien de donar també cabuda a moltes altres persones que, tot i no haver rebut aquests aprenentatges, també tenen molt a ensenyar. Hem sentit molt a parlar de fer una educació connectada amb la quotidianitat, amb l’experiència directa en entorns professionals reals, amb metodologies d’aprenentatge més engrescadores. Ara bé, això es difícil de complir si les persones que exerceixen la funció de mestre no estan presents en tots aquests espais. Com es pot ensenyar a exercir una professió que mai s’ha realitzat? I amb això no vull carregar de nou contra els equips docents, que fan ja una molt bona feina, sinó vull posar sobre la taula la necessitat d’ampliar i diversificar aquests equips docent.
Altres veus de la comunitat educativa
Anna Agramont Llinàs Anna Agramont Llinàs
I+D
L'educació en sí, és un projecte sense fi en constant...
Nacho Corredor Nacho Corredor
Fundador de deba-t.org
Les actituds no s'ensenyen
Xavier Melgarejo Xavier Melgarejo
Psicòleg escolar i professor
L’escola ha de ser un espai de llibertat i d’afecte
Júlia Masip Serra Júlia Masip Serra
Psicòloga de Serveis Socials....
Importància de la transmissió/herència familiar
Xavier Riudor Pons Xavier Riudor Pons
Director Tècnic del CTESC (Consell...
Hem d’empoderar els infants i joves per fer front a una realitat...
Anna Forés Miravalles Anna Forés Miravalles
Professora Universitària
Ensenyar és aprendre dues vegades
Mirta S. Lojo Suárez Mirta S. Lojo Suárez
Psicopedagoga. Doctora en Ciències...
La convivència en un entorn de respecte, comunicació i col•...

Més informació