Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Paulo Santiago
Paulo Santiago
Analista Sènior en la Direcció d’Educació i Capacitats de l’OCDE

Paulo Santiago, de nacionalitat portuguesa, és Analista Sènior en la Direcció d’Educació i Capacitats de l’OCDE des de l’any 2000. Ha estat el coordinador d’una revisió de tres anys sobre l’avaluació i la política de valoració a nivell escolar, que va portar a la publicació per part de l’OCDE, l’any 2013, de “Synergies for Better Learning: An International Perspective on Evaluation and Assessment” (“Sinergies per a un millor aprenentatge: una perspectiva internacional sobre l’avaluació”). Actualment és coordinador d’una revisió sobre l’efectivitat en l’ús dels recursos en les escoles i també ha assumit la responsabilitat d’importants revisions per països de la política del professorat i la política de l’educació superior. Les respostes ofertes aquí es basen en les conclusions publicades en “Sinergies per a un millor aprenentatge”.

Les tres coses que he après

L’avaluació no té cap valor si no millora la pràctica dins l’aula i l’aprenentatge de l’alumne.
1

Centrar-se en la millora de les pràctiques dins l’aula.

Per tal d’optimitzar el potencial de l’avaluació per millorar allò que està en el centre de l’educació –l’aprenentatge de l’alumne– els legisladors haurien de promoure l’ús regular dels resultats de l’avaluació per obtenir millores a l’aula. L’avaluació no té cap valor si no porta a millores escolars i d’aprenentatge de l’alumne. Els canals que poden reforçar els vincles amb les pràctiques a l’aula són: donar èmfasi a l’avaluació del professor per millorar les pràctiques d’ensenyament; concebre l’auto-avaluació de l’escola com a procés col·lectiu amb responsabilitats pels professors; centrar l’avaluació de l’escola en la qualitat de l’ensenyament i de l’aprenentatge; promoure l’adopció de lideratge pedagògic per part dels directors d’escola; assegurar que es consideri els professors com els principals experts en l’avaluació de l’alumnat; fomentar la capacitat del professorat en l’avaluació formativa del alumnes; i potenciar la capacitat dels professors d’avaluar els estàndards educatius.

2

Concebre de forma efectiva els usos dels resultats de l’avaluació per la rendició de comptes.

En responsabilitzar dels resultats a professors, directors i escoles, els sistemes de rendició de comptes pretenen crear incentius per a un millor rendiment. Alhora, els usos de més crucials dels resultats de l’avaluació poden portar a distorsions en el procés educatiu (per exemple, ensenyant només allò que sortirà a l’examen, o reduint el currículum). L’avaluació es pot percebre com un instrument de “control” i, per tant, obstaculitzar la funció de desenvolupament de l’avaluació. Així doncs, és important dissenyar els usos de rendició de comptes de tal manera que els efectes no desitjats quedin minimitzats. Això implica salvaguardes contra un èmfasi excessiu de mesures particulars; comunicar que l’objectiu últim de l’avaluació és millorar els resultats de l’alumne; assegurar que les escoles considerin justa la publicació de dades quantitatives; i concebre els premis basats en el rendiment individual com a oportunitats de millora professional.

3

Reforçar l’anàlisi dels resultats de l’avaluació del sistema educatiu per planificar i desenvolupar les polítiques.

Reforçar l’anàlisi de la planificació i del desenvolupament de les polítiques ha de ser una prioritat. Les autoritats educatives haurien de promoure estudis analítics i recerques innovadores sobre temes clau, com ara els factors que expliquen el rendiment dels alumnes i l’impacte de l’entorn socioeconòmic de l’alumne en els seus resultats. Les autoritats educatives també podrien patrocinar recerques portades a terme per investigadors independents que es consideressin útils per a la política educativa. Una altra possibilitat és exigir que les agències d’avaluació o els organismes externs d’avaluació de les escoles incloguin avaluacions nacionals temàtiques entre les seves responsabilitats. Aquestes revisions globals sobre temes com ara el desenvolupament professional del professorat, l’assetjament escolar i l’ensenyament de les matemàtiques inclourien revisar les pràctiques aplicades en tot un ventall d’escoles arreu del país i la producció d’un informe a nivell nacional.

Altres veus de la comunitat educativa
Montserrat Vergé Grau Montserrat Vergé Grau
Professora
L'ensenyament ha d'ajudar l'alumne a fer-se...
Kadier Torres Kadier Torres
Docente en formación / Estudiante...
Vocación Docente
Jordi Díaz Gibson Jordi Díaz Gibson
Professor i Investigador en...
L'autoestima és la pedra filosofal de l'educació
Jordi Jubany i Vila Jordi Jubany i Vila
Mestre, Antropòleg i Assessor TIC.
Aprendre a aprendre al llarg de la vida
Cristina Ramírez Roa Cristina Ramírez Roa
Professora de la Universitat de...
Enseñar implica comprensión, dedicación y aprendizaje continuos
Jordi Musons i Mas Jordi Musons i Mas
Director de l'Escola Sadako
METODOLOGIA. TREBALL EN EQUIP
Jesús C. Guillén Jesús C. Guillén
Editor de "Escuela con...
El futuro pasa por la neuroeducación

Més informació