Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Sílvia Carrasco
Sílvia Carrasco
Vicerectora d’Estudiants i Cooperació de la UAB

Sóc antropòloga i coordinadora del Grup EMIGRA. Treballo sobre diversitat i desigualtat educatives, en especial entre fills i filles d’immigrants i minories des d’una perspectiva comparativa internacional. Actualment sóc vicerectora d’Estudiants i Cooperació de la UAB.

Les tres coses que he après

Cal acabar amb la segregació social i cultural i fer que tot l’alumnat se senti valuós per la societat.
1

Crec que la inversió en l’educació pública ha de ser alta i és prioritària en totes les etapes educatives

L’educació ha de ser considerada com la primera i més important política social perquè és la única manera d’arribar a tots els infants i joves del país. Garantir l’equitat en el gaudi de recursos educatius i socials d’acompanyament a l’escolaritat només es pot fer si aquests recursos són de la més alta qualitat i els infants i joves hi estan exposats sense distinció de classe i origen. Tenim exemples històrics de referència a Catalunya, durant la II República, que no s’han tornat a repetir amb aquella convicció ni aquell abast. Hi ha una gran diferència entre la qualitat de les experiències educatives entre fills de famílies riques i fills de famílies pobres. Ara mateix, estem assistint al desmantellament dels plans i programes de millora que no s’han pogut desenvolupar ni avaluar en condicions. Dos exemples clars són l’injustificat desprestigi de la comprensivitat, que requereix temps i diners per donar resultats, i el menysteniment de la recerca per part de les polítiques educatives.

2

Em preocupa que la ciutadania i els professionals no s’escandalitzin davant la segregació escolar

Jo veig com persisteix amb força un sistema escolar classista i un model d’escola segregador que naturalitzen –sistema i escola- les desigualtats educatives perquè es centren en els resultats dels alumnes i no en les oportunitats i els recursos que gaudeixen. Retorna periòdicament l’obsessió per l’avaluació dels productes i no dels processos, i l’èmfasi en l’esforç i les capacitats individuals, traslladant als alumnes i les seves famílies les responsabilitats del sistema educatiu i l’escola. L’exemple més sagnant ara mateix és la segregació entre escoles i dins de les escoles, que té com a conseqüència la progressiva expulsió de nombres importants d’alumnes, els de sectors socials més empobrits, amb una de les taxes més altes d’abandonament escolar de la UE que coexisteix amb un alt atur juvenil. Escoles o itineraris de menys qualitat impacten de forma directa en l’augment de la inequitat.

3

El que s’observa a la pràctica i en la recerca és una formació del professorat deficitària i inconsistent

És fàcil constatar que els coneixement de recerca educativa més avançats i les concepcions de l’educació i la pràctica docent més reeixides són força absents en els responsables de fer funcionar les escoles a la pràctica: el professorat. Aspectes fonamentals dels canvis educatius necessaris per acostar l’organització escolar, el disseny del currículum i de les activitats d’ensenyament i aprenentatge amb l’alumnat, etc., estan basats en inèrcies incomprensibles quan es posa de model un sistema educatiu i una organització escolar com la de Finlàndia. I no sembla que la formació que rep el professorat d’infantil, primària i secundària pugui transformar amb força les concepcions i les pràctiques heretades sobre quina mena de lloc ha de ser l’escola i quina mena de relacions socials i afectives s’han d’establir per respondre òptimament a les necessitats dels infants i joves i de les seves famílies i entorns. És un lloc comú sentir els relats frustrats dels estudiants de mestre en tornar de fer pràctiques així com els del professorat novell als centres. No hi ajuden gaire els altres professionals que haurien de vetllar per l’equitat i la qualitat, com ara inspectors i administracions educatives.

Altres veus de la comunitat educativa
Pedro de Haro Pedro de Haro
Director gerent Associació de...
Les colònies, escoles de convivència
Amaia Clemente Amaia Clemente
AMPA Dolors Monserdà Santapau
Dedicació
Carles Barba Boada Carles Barba Boada
Vicepresident Fundació Catalana de...
Més enllà de l'escola, en el lleure hi ha vida educativa
Enric M. Sebastiani i Obrador Enric M. Sebastiani i Obrador
Professor a la FPCEE Blanquerna (...
Sense amor i esperança no es pot educar
Estel Paloma Estel Paloma
Professora al Batxillerat i a la...
MAKERS
jorge patricio pineida mena jorge patricio pineida mena
docente
la educación es un juego del aprendizaje
Juan Carlos Palomino Juan Carlos Palomino
Consultor de Innovación Educativa
El alumno es el centro

Més informació