Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)

RSS

We are celebrating the 10-year anniversary of Debats d’Educació by giving the educational community the opportunity to air its views

Jordi Bardají Cusó
Jordi Bardají Cusó
Professor interí de secundària
M'he dedicat molts anys a la informàtica en el sector privat. Des de fa uns 12 anys, em dedico a la docència. Va ser un canvi desitjat. N'he après, crec, amb l'experiència. No sóc el mateix quan vaig començar que després d'aquests 12 cursos. Cada any busco fer millor la meva feina.

The three things I’ve learned

1

Els que han de fer feina són els alumnes

Moltes vegades jo mateix i algun dels meus companys hem dit: "Com pot ser que no ho hagin après!? Si ho hem fet cinquanta vegades!" Nosaltres, els docents, ho hem fet 50 vegades o mil, però l'aprenentatge és de l'alumne i no es pot delegar en el docent. Cada vegada més, procuro que siguin ells els qui treballin, el meu paper és d'acompanyant i guia.
2

La trilogia a l'educació

Sobretot en els anys que he estat tutor d'un grup, me n'he adonat que a l'educació hi ha tres actors principals: Els pares, els alumnes i els docents. Hi ha distintes situacions: 1.- Si els pares i l'alumne no fan la seva tasca, poc hi ha que fer. És un problema, per a mi, que trascendeix les aules. És un problema social que s'ha de resoldre a un àmbit que està fora de l'escola. Quasi bé el docent és la peça menys important de l'equació si la parella pares-alumne no fa/ha fet la seva tasca. Ja pots ser el millor docent del món, de poc servirà. 2.- Si els pares i l'alumne han fet la seva tasca, tan dona si el docent és nefast. L'alumne sortirà endavant: aprendrà. I el docent doncs? El docent té un paper fonamental, sobretot, en el cas dels alumnes que estan a una situació que no està descrita abans. Em refereixo als alumnes amb un bon suport familiar, una bona predisposició a l'estudi però una baixa autoestima o un retard curricular i que tenen un rendiment irregular: alguna vegada hi ha un bon resultat, però no acaben de fer la passa determinant. Massa sovint són els grans oblidats del sistema. Per a mi, és aquí on és, de veritat, el fracàs escolar. El sistema no és capaç, tot i tenir els mitjans, de que aquests alumnes pugin l'escaló que els manca.
3

i... malgrat tot, hi ha herois

He conegut herois. Alumnes que malgrat totes les dificultats a les que s'enfronten (una família amb poc recursos o amb dificultats o, fins i tot, que no ajuda gens) aconsegueixen aprendre. Aprenen molt més que els coneixements acadèmics de l'escola. No surten als diaris però són els vertaders herois.
Other voices from the educational community
Jordi Pujadas Ribalta Jordi Pujadas Ribalta
Mestre i Orientador.
Acompanyem persones que creixen en societat
Marina Sambola Palau Marina Sambola Palau
Mestra
Mirar
Berta de Dios Garcia Berta de Dios Garcia
Professora d'anglès, tutora i...
La importància de les emocions
Antoni Verger Antoni Verger
Investigador al Departament de...
El finançament educatiu com a política d’equitat primordial
Jesús C. Guillén Jesús C. Guillén
Editor de "Escuela con...
El futuro pasa por la neuroeducación
Anna Tarrés Vallespí Anna Tarrés Vallespí
Sociòloga
L’espurna ve de fora, el foc es fa a dins
Ramon Puig i Mañosa Ramon Puig i Mañosa
Técnic de qualitat
CONEIXEMENT i FORMACIÓ

More information