The three things I’ve learned

Sobretot en els anys que he estat tutor d'un grup, me n'he adonat que a l'educació hi ha tres actors principals: Els pares, els alumnes i els docents. Hi ha distintes situacions: 1.- Si els pares i l'alumne no fan la seva tasca, poc hi ha que fer. És un problema, per a mi, que trascendeix les aules. És un problema social que s'ha de resoldre a un àmbit que està fora de l'escola. Quasi bé el docent és la peça menys important de l'equació si la parella pares-alumne no fa/ha fet la seva tasca. Ja pots ser el millor docent del món, de poc servirà. 2.- Si els pares i l'alumne han fet la seva tasca, tan dona si el docent és nefast. L'alumne sortirà endavant: aprendrà. I el docent doncs? El docent té un paper fonamental, sobretot, en el cas dels alumnes que estan a una situació que no està descrita abans. Em refereixo als alumnes amb un bon suport familiar, una bona predisposició a l'estudi però una baixa autoestima o un retard curricular i que tenen un rendiment irregular: alguna vegada hi ha un bon resultat, però no acaben de fer la passa determinant. Massa sovint són els grans oblidats del sistema. Per a mi, és aquí on és, de veritat, el fracàs escolar. El sistema no és capaç, tot i tenir els mitjans, de que aquests alumnes pugin l'escaló que els manca.