Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)

RSS

We are celebrating the 10-year anniversary of Debats d’Educació by giving the educational community the opportunity to air its views

Jordi Bardají Cusó
Jordi Bardají Cusó
Professor interí de secundària
M'he dedicat molts anys a la informàtica en el sector privat. Des de fa uns 12 anys, em dedico a la docència. Va ser un canvi desitjat. N'he après, crec, amb l'experiència. No sóc el mateix quan vaig començar que després d'aquests 12 cursos. Cada any busco fer millor la meva feina.

The three things I’ve learned

1

Els que han de fer feina són els alumnes

Moltes vegades jo mateix i algun dels meus companys hem dit: "Com pot ser que no ho hagin après!? Si ho hem fet cinquanta vegades!" Nosaltres, els docents, ho hem fet 50 vegades o mil, però l'aprenentatge és de l'alumne i no es pot delegar en el docent. Cada vegada més, procuro que siguin ells els qui treballin, el meu paper és d'acompanyant i guia.
2

La trilogia a l'educació

Sobretot en els anys que he estat tutor d'un grup, me n'he adonat que a l'educació hi ha tres actors principals: Els pares, els alumnes i els docents. Hi ha distintes situacions: 1.- Si els pares i l'alumne no fan la seva tasca, poc hi ha que fer. És un problema, per a mi, que trascendeix les aules. És un problema social que s'ha de resoldre a un àmbit que està fora de l'escola. Quasi bé el docent és la peça menys important de l'equació si la parella pares-alumne no fa/ha fet la seva tasca. Ja pots ser el millor docent del món, de poc servirà. 2.- Si els pares i l'alumne han fet la seva tasca, tan dona si el docent és nefast. L'alumne sortirà endavant: aprendrà. I el docent doncs? El docent té un paper fonamental, sobretot, en el cas dels alumnes que estan a una situació que no està descrita abans. Em refereixo als alumnes amb un bon suport familiar, una bona predisposició a l'estudi però una baixa autoestima o un retard curricular i que tenen un rendiment irregular: alguna vegada hi ha un bon resultat, però no acaben de fer la passa determinant. Massa sovint són els grans oblidats del sistema. Per a mi, és aquí on és, de veritat, el fracàs escolar. El sistema no és capaç, tot i tenir els mitjans, de que aquests alumnes pugin l'escaló que els manca.
3

i... malgrat tot, hi ha herois

He conegut herois. Alumnes que malgrat totes les dificultats a les que s'enfronten (una família amb poc recursos o amb dificultats o, fins i tot, que no ajuda gens) aconsegueixen aprendre. Aprenen molt més que els coneixements acadèmics de l'escola. No surten als diaris però són els vertaders herois.
Other voices from the educational community
Joan Padrós Rodríguez Joan Padrós Rodríguez
President de l'Associació...
Una escola connectada
Blai Sotos i Franco Blai Sotos i Franco
Mestre
1- SON ELS INFANTS QUI APRENEN.
Tura Badosa Moret Tura Badosa Moret
Professora d'Història....
L’escola com a lloc de convivència i creixement
Mariona Monterde i Farnés Mariona Monterde i Farnés
Mestra i Pedagoga
Una escola orientada a la comprensió del món i de les persones
Mª Núria Valls Molins Mª Núria Valls Molins
Educació de persones adultes
L’efecte transformador de l’educació
Jordi Longás Mayayo Jordi Longás Mayayo
Professor FPCEE Blanquerna (...
L'escola ha de ser una organització positiva
Jose Ramon Ubieto Pardo Jose Ramon Ubieto Pardo
Psicòleg clínic i psicoanalista
La conversa como una nova pragmàtica de l’acció

More information