Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)

RSS

We are celebrating the 10-year anniversary of Debats d’Educació by giving the educational community the opportunity to air its views

Josep Castillo
Josep Castillo
professor i tutor de secundària i professor del departament de Pedagogia de la Universitat de Vic
Sóc en Josep Castillo i Adrián, professor i tutor de secundària i professor del departament de Pedagogia de la Universitat de Vic on imparteixo classes sobre la funció docent, l’organització dels centres i didàctica general. Llicenciat en humanitats i màster en educació inclusiva actualment realitzo la tesi doctoral sobre pensament docent. Formo part del grup de recerca sobre escola, famílies i èxit escolar (UVic, UdG i FJB)

The three things I’ve learned

1

L'escola que no canvia el món el reprodueix i el justifica

L'escola que construeix el futur no la podem pensar sols des d’una òptica d’eficàcia didàctica, metodològica i organitzativa. Cal pensar al servei de quin projecte de societat, quina és la funció social de l’escola i quin futur basteix amb la seva feina. No sigui que amb la més gran eficàcia tornem a reproduir injustícies i desigualtats del passat. L’escola de demà és l’escola que corregeix amb equitat les desigualtats que presenten els seus alumnes de partida, per a que puguin tenir un futur que no estigui predestinat i ofereixi oportunitats, o reproduirem un món dividit i en conflicte.
2

La mirada del/la educador/a anticipa el futur. O les profecies que s’acompleixen (les relacions construeixen)

La mirada que l’educador fa sobre els educands vehicula les expectatives que tenim sobre ells. Els educadors que “construeixen demà” tenen una mirada positiva, il•lusionadora i esperançada sobre les capacitats i possibilitats dels seus alumnes. Acostumem a donar el que s’espera de nosaltres. Si una escola, una comunitat o un educador no te altes expectatives sobre les persones que té al seu càrrec cap tècnica didàctica podrà demostrar la seva eficàcia i limitarà les possibilitats d’aprenentatge, creixement i maduració.
3

L’escola que té sentit en el futur és l’escola on s'aprèn i experimenta per entendre el món, interactuar amb els altres i ajuda a construir-se un mateix

L’escola ha de deixar de ser un repositori d’informació i esdevenir un espai d’aprenentatge, on les activitats tenen per objectiu que els alumnes "in-corpor(e)-in" unes capacitats i habilitats que seran seves, sense mediacions. Per tant, l’escola té sentit en tant que dóna eines per poder interactuar eficaçment i amb èxit en un món canviant i impredictible. Així l’aprenentatge no consisteix en la repetició de coneixements tancats sinó en el domini de les capacitats que permeten continuar aprenent, afrontar els reptes que la vida pugui plantejar i construir una personalitat lliure, crítica i autònoma
Other voices from the educational community
Jaume Francesch Subirana Jaume Francesch Subirana
Psicopedagog/President d'ACPO...
Compartir
Ramon Puig i Mañosa Ramon Puig i Mañosa
Técnic de qualitat
CONEIXEMENT i FORMACIÓ
Nàdia Grau Andrés Nàdia Grau Andrés
Correctora i traductora
Respecte
Norman Longworth Norman Longworth
Professor, UNESCO Consultant on...
That the 2 most important populations who should know about...
Neus Ferran Biera Neus Ferran Biera
Docent
Tothom a classe vol aprendre
Artur Parcerisa Aran Artur Parcerisa Aran
Professor del Departament de...
Cal dedicar temps i espais per pensar en els per què
Christian Riera Christian Riera
Docente
Debe ser divertida

More information