Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)

RSS

We are celebrating the 10-year anniversary of Debats d’Educació by giving the educational community the opportunity to air its views

Xavier Àvila i Morera
Xavier Àvila i Morera
Mestre i professor a Blanquerna (URL)
Sóc mestre i psicopedagog. Vaig estar treballant a l'escola Projecte, de Barcelona durant deu anys i ara ja en fa més de quinze que treballo en formació de mestres a Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Gairebé des de sempre he estat implicat amb la innovació educativa mitjançant l'ús de les TIC, amb l'educació en comunicació i amb la formació matemàtica. També m'he dedicat força a l'assessorament al professorat sobre l'ús pedagògic de les tecnologies i dels mitjans de comunicació. I en dedico a la investigació educativa en el marc del grup de recerca PSITIC (Pedagogia, Societat i Innovació amb l'ús de les TIC), de Blanquerna (URL)

The three things I’ve learned

1

El bon mestre del tercer mil·lenni no ha de ser tant un bon ensenyant com un bon model d’aprenent

En el context actual el coneixement és fluid, canviant i fàcilment accessible, i l’aprenentatge ja no es pot considerar només com l’accés a aquest coneixement. I tampoc no es pot considerar només com una construcció personal de coneixement. Avui el coneixement és connectiu i es crea socialment i l’aprenentatge esdevé la capacitat d’establir xarxes; de connectar i articular els coneixements dins d’un mateix i amb el seu entorn físic, social i cultural. En aquest context, el mestre ha de ser capaç d’ajudar els nois i noies a construir i a gestionar el seu propi entorn d’aprenentatge. I això només ho pot fer des de la seva pròpia capacitat d’aprenentatge; encomanant el desig d’aprendre; connectant els aprenents a la seva xarxa d’aprenentatge; facilitant els recursos i estratègies per al desenvolupament i la gestió de la xarxa de relacions d’aprenentatge de cadascú. Dit d’una altra manera: compartint l’aprenentatge i ajudant a aprendre a aprendre.
2

L’alfabetització al segle XXI ha de permetre saber de lletres, de nombres... i de tecnologia

Entenem la cultura com una construcció social en la que està immers el subjecte, que la pot utilitzar lliurement i en la que pot participar amb les seves aportacions personals i col•lectives. I l’alfabetització, com a procés d'accés a aquesta cultura. comporta, doncs, arribar a dominar la lectura i l’escriptura, el càlcul i el raonament matemàtic, però avui també requereix el domini de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) perquè igual que l’escriptura va néixer com un simple suport a la memòria i amb el temps ha esdevingut una extensió del pensament, o els artefactes matemàtics, que recullen l’evolució cultural de milers d’anys, avui les TIC ja han deixat de ser simples recursos tecnològics i són construccions culturals que transformen i configuren la societat. Així doncs, en tant que les TIC modifiquen les formes d’aprendre i de conèixer, l’escola ha d’ensenyar a utilitzar-les i a comprendre-les; ha d’ensenyar a gestionar la informació i ha d’educar en comunicació.
3

La innovació és un procés de canvi per millorar en el context d’una nova realitat. La innovació educativa, també.

Quan avaluem el sistema educatiu actual ens adonem que no funciona prou bé perquè no és capaç de resoldre amb eficàcia les necessitats educatives de la nostra societat. Ningú no dubta que cal innovar, que cal ajustar el sistema educatiu a la nova realitat del segle XXI. Potser no sabem quina ha de ser la direcció del canvi. Però sabem del cert que no podem seguir fent com el nen que nega la realitat tancant els ulls. I també sabem que no es tracta de mirar enrere, pensant que el que va funcionar fa vint o trenta anys tornarà a funcionar, perquè la societat d’ara no s’assembla gaire a la societat de fa vint o trenta anys. Cal innovar mirant endavant, reconeixent els canvis del nostre voltant, identificant les necessitats educatives de la societat actual i aprofitant tot el bagatge de la nostra cultura educativa per projectar-la en noves propostes, creatives i engrescadores, adaptades a un món que, educativament, és molt més ric i dóna moltíssimes possibilitats d’aprenentatge.
Other voices from the educational community
Marina Subirats Martori Marina Subirats Martori
Catedràtica emèrita de sociologia...
Que l'èxit o el fracàs depenen molt més de l'entorn...
Josep M. Mominó Josep M. Mominó
Professor de la UOC
El nostre model educatiu sembla poc apropiat per formar...
Josep Mª Aragay Borràs Josep Mª Aragay Borràs
Educador social i musicoterapeuta
La música és una eina extraordinària
Eulàlia Lledó Cunill Eulàlia Lledó Cunill
Professora de secundària jubilada...
El món no és simple, l'aula tampoc
Juan Carlos Palomino Juan Carlos Palomino
Consultor de Innovación Educativa
El alumno es el centro
Assumpta Duran Oller Assumpta Duran Oller
Membre del secretariat d’Escola...
La reflexió pedagògica i el treball en grup entre els docents
Mònica Coll Llastarri Mònica Coll Llastarri
Infermera
PARTICIPACIÓ ACTIVA

More information