Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Óscar Chaparro Carrera
Óscar Chaparro Carrera
Etudiant de doble grau d'Educació Infantil i Primària
Tinc 22 anys i estic cursant el segon any d'una doble titulació d'Educació Infantil i Primària, la qual va aparèixer en l'any 2013 amb la intenció de millorar i cercar l'excel•lència en la formació dels futurs mestres del nostres país. Valoro la oportunitat que se m'està atorgant, a més dels aspectes positius que hi ha actualment en el nostre sistema educatiu però, al mateix temps, no m'abstinc en afirmar que hi ha veritables mancances a solucionar envers a un desenvolupament òptim de la societat del moment. Des del 2011 he estat treballant d’entrenador i monitor en diferents empreses relacionades amb l’animació i l’educació física al haver cursat prèviament un cicle superior especialitzat en aquestes tasques. Així doncs, al estar estudiant el dit anteriorment i a les experiències rebudes crec en la necessitat de canviar certs aspectes de la base d'un país, l'Educació. Per tant, m’apassionen les persones predisposades a aportar el seu "granet de sorra" per obtindre en les pròximes generacions individus amb un pensament crític i reflexiu que no permeti que succeeixin fets incongruents en relació a l'evolució de l'espècie humana.

Las 3 cosas que he aprendido

1

El respecte a les necessitats de cadascú

Encara avui en dia, en molts dels nostres centres escolars, es segueix ensenyant a l’infant de la mateixa manera que se li ensenyava anys enrere. Davant dels grans canvis als que està exposada la societat, l’educació no s’acaba d’adaptar al moment ni a les característiques i necessitats dels nostres nens i nenes. Així doncs, aquesta s’ha d’exigir per aconseguir que tota la població sàpiga que cada infant, i en cada moment, és diferent. El què significa que és de vital importància respectar el seus nivells de desenvolupament exercint una docència especialitzada per a cadascun d’ells. És a dir, guiar o ensenyar d’una manera individualitzada per saber quines són les virtuts, i així explotar-les, i per una altra banda les mancances, per reforçar-les en la mesura del possible, per acabar preparant òptimament a tots els nens i nenes i així ajudar-los a superar o assimilar tots els obstacles que es vagin trobant al llarg del recorregut.
2

Intel·ligència preestablerta?

Fins fa no gaire es pensava que una persona tenia un grau d’intel•ligència determinat, la qual cosa emmarcava a algunes com a persones amb uns nivells per sota, entre o per sobre dels barems establerts en relació a la intel•lectualitat. No obstant, i després de moltes investigacions i estudis s’ha descobert que a aquesta concepció és errònia,a l’hora que ho són els tests d’intel•ligència que s’utilitzaven per mesurar-la. Existeixen diferents tipus d’intel•ligències: la lingüística, la lògica matemàtica, la corporal i cinèsica, la visual i especial, la musical, la interpersonal, la personal i la naturalista; la qual cosa comporta que una persona pot tenir-ne vàries d’elles molt més desenvolupades en comparació a una altra, i viceversa. Per tant, això espatlla la teoria instaurada anteriorment. A més, abans es considerava que la intel•ligència era innata. Es naixia intel•ligent o no, la qual cosa manca de significat al haver estat comprovat que el nivell de cadascuna d’elles pot incrementar o disminuir.
3

La importància del vincle: escola, família i infant

Davant del ritme i els factors als que estan exposades moltes famílies, aquestes perden consciència o no saben en què es basa l’educació que haurien de rebre els seus fills perquè puguin gaudir dels recursos i eines necessàries per obtindre un equilibri emocional que els acompanyi. Moltes d’elles creuen que portant als seus descendents a escoles de “major qualitat” l’educació que rebran és suficient. S’equivoquen pensant que després que el seu fill o filla hagi estat durant 6 o 7 hores en el centre educatiu la tasca educativa estarà completament realitzada i en conseqüència se’n oblidaran d’involucrar-se en l’educació que es mereix qualsevol. Per això, és necessari que hom sàpiga que una complicitat i una interacció adequada entre l’escola, la família i l’infant és el que comportarà que qualsevol persona aprengui constantment i en les millors condicions possibles.
Otras voces de la comunidad educativa
Anna Agramont Llinàs Anna Agramont Llinàs
I+D
L'educació en sí, és un projecte sense fi en constant...
Ismael Alfaro Pla Ismael Alfaro Pla
President de la FaPaC a Lleida
L'èxit escolar és fruit de molts factors
Xavi Geis Xavi Geis
Mestre i direcció escola Rellinars
A aprendre
Clàudia Turró Ortega Clàudia Turró Ortega
Psicòloga social i coach
A respectar la diferència
Christian Riera Christian Riera
Docente
Debe ser divertida
Cristina Fumadó Casals Cristina Fumadó Casals
Responsable d'Avaluació de...
Cal superar les resistències a l'avaluació
Montse Palomar Montse Palomar
Professora Cicles Formatius
Aprendre

Más información