Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Óscar Chaparro Carrera
Óscar Chaparro Carrera
Etudiant de doble grau d'Educació Infantil i Primària
Tinc 22 anys i estic cursant el segon any d'una doble titulació d'Educació Infantil i Primària, la qual va aparèixer en l'any 2013 amb la intenció de millorar i cercar l'excel•lència en la formació dels futurs mestres del nostres país. Valoro la oportunitat que se m'està atorgant, a més dels aspectes positius que hi ha actualment en el nostre sistema educatiu però, al mateix temps, no m'abstinc en afirmar que hi ha veritables mancances a solucionar envers a un desenvolupament òptim de la societat del moment. Des del 2011 he estat treballant d’entrenador i monitor en diferents empreses relacionades amb l’animació i l’educació física al haver cursat prèviament un cicle superior especialitzat en aquestes tasques. Així doncs, al estar estudiant el dit anteriorment i a les experiències rebudes crec en la necessitat de canviar certs aspectes de la base d'un país, l'Educació. Per tant, m’apassionen les persones predisposades a aportar el seu "granet de sorra" per obtindre en les pròximes generacions individus amb un pensament crític i reflexiu que no permeti que succeeixin fets incongruents en relació a l'evolució de l'espècie humana.

Les tres coses que he après

1

El respecte a les necessitats de cadascú

Encara avui en dia, en molts dels nostres centres escolars, es segueix ensenyant a l’infant de la mateixa manera que se li ensenyava anys enrere. Davant dels grans canvis als que està exposada la societat, l’educació no s’acaba d’adaptar al moment ni a les característiques i necessitats dels nostres nens i nenes. Així doncs, aquesta s’ha d’exigir per aconseguir que tota la població sàpiga que cada infant, i en cada moment, és diferent. El què significa que és de vital importància respectar el seus nivells de desenvolupament exercint una docència especialitzada per a cadascun d’ells. És a dir, guiar o ensenyar d’una manera individualitzada per saber quines són les virtuts, i així explotar-les, i per una altra banda les mancances, per reforçar-les en la mesura del possible, per acabar preparant òptimament a tots els nens i nenes i així ajudar-los a superar o assimilar tots els obstacles que es vagin trobant al llarg del recorregut.
2

Intel·ligència preestablerta?

Fins fa no gaire es pensava que una persona tenia un grau d’intel•ligència determinat, la qual cosa emmarcava a algunes com a persones amb uns nivells per sota, entre o per sobre dels barems establerts en relació a la intel•lectualitat. No obstant, i després de moltes investigacions i estudis s’ha descobert que a aquesta concepció és errònia,a l’hora que ho són els tests d’intel•ligència que s’utilitzaven per mesurar-la. Existeixen diferents tipus d’intel•ligències: la lingüística, la lògica matemàtica, la corporal i cinèsica, la visual i especial, la musical, la interpersonal, la personal i la naturalista; la qual cosa comporta que una persona pot tenir-ne vàries d’elles molt més desenvolupades en comparació a una altra, i viceversa. Per tant, això espatlla la teoria instaurada anteriorment. A més, abans es considerava que la intel•ligència era innata. Es naixia intel•ligent o no, la qual cosa manca de significat al haver estat comprovat que el nivell de cadascuna d’elles pot incrementar o disminuir.
3

La importància del vincle: escola, família i infant

Davant del ritme i els factors als que estan exposades moltes famílies, aquestes perden consciència o no saben en què es basa l’educació que haurien de rebre els seus fills perquè puguin gaudir dels recursos i eines necessàries per obtindre un equilibri emocional que els acompanyi. Moltes d’elles creuen que portant als seus descendents a escoles de “major qualitat” l’educació que rebran és suficient. S’equivoquen pensant que després que el seu fill o filla hagi estat durant 6 o 7 hores en el centre educatiu la tasca educativa estarà completament realitzada i en conseqüència se’n oblidaran d’involucrar-se en l’educació que es mereix qualsevol. Per això, és necessari que hom sàpiga que una complicitat i una interacció adequada entre l’escola, la família i l’infant és el que comportarà que qualsevol persona aprengui constantment i en les millors condicions possibles.
Altres veus de la comunitat educativa
Damià Perpinyà Damià Perpinyà
Tècnic docent en el Servei de...
L’alumne protagonista
Joan Canimas Brugué Joan Canimas Brugué
Observatori d'ètica aplicada...
De la utopia educativa a l'omnipresència de la formació
Miquel Fernández Ayxelà Miquel Fernández Ayxelà
Tècnic dels Programes d'...
Els nostres alumnes ens demanen coneixements, valors i normes...
Pilar Medina Bravo Pilar Medina Bravo
Professora de la Universitat...
Aprendre implica temps
Àgueda Juaneda Seguí Àgueda Juaneda Seguí
Professora de secundària d'...
Fer feina en equip
gemma vidal i oltra gemma vidal i oltra
Quasi educadora social a l'...
L'educador com "a passador" de cultura
Josep Puy Juanico Josep Puy Juanico
Director pedagògic C.E. Gresol.-...
Defugir dels mites

Més informació