Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Carles Duarte Montserrat
Carles Duarte Montserrat
President del CoNCA i director de la Fundació Lluís Carulla
Poeta i lingüista. Col·laborador de Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit. He estat vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, secretari general de la Presidència de la Generalitat. A la Fundació Lluís Carulla organitzem des de fa 35 anys els Premis Baldiri Reixac.

Les tres coses que he après

1

La formació del caràcter

L'any 1908 Pere Coromines, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i pare de Joan Coromines, va publicar el llibre La vida austera. Hi podem llegir: “I jo dic que en la vida de l’home auster totes les coses tenen un sentit, i tots els moviments un íntim anhel, perquè essent tota ella una pura veritat, no hi ha energies perdudes en la seva acció, " L'escola ha de contribuir a transmetre un sentit de responsabilitat sobre la pròpia existència que ha d'ajudar a ser-ne més conscient, a valorar més tot el que ofereix i a gaudir-ne més profundament.
2

L'educació en la sensibilitat

Els ensenyaments artístics són decisius en la formació de la personalitat i en la capacitat de crear i transmetre bellesa. També ho són en el ple desplegament de les potencialitats humanes, començant per les comunicatives a través de la literatura o de la interpretació teatral i continuant per la música o les arts plàstiques. No em refereixo tan sols als estudis especialitzats d'ensenyaments artístics, sinó a la presència de les arts (no cenyida a uns coneixements històrics!) a l'ensenyament comú. Ens cal des de l'escola educar en la celebració de l'art i de les portes que ens obre a viure més i més plenament.
3

Educar per compartir

La vida és una experiència individual, però a hores es produeix una certa exasperació del jo. L'escola pot contribuir d'una manera determinant a educar en el diàleg, en el pacte, en la construcció en comú. Només en casos excepcionals la trajectòria personal esdevé una singularitat i fins i tot així continuarà depenent de la col·laboració amb altres. Cal formar en la feina ben feta, però també en l'aportació i l'acolliment de l'esforç de cadascú per arribar més lluny en el que podem aspirar a ser.
Altres veus de la comunitat educativa
Fabiola Díaz Guevara Fabiola Díaz Guevara
Docente Universitaria
Educarse no es un momento sincrónico, es diacrónico
Cristina Gutiérrez Lestón Cristina Gutiérrez Lestón
codirectora de La Granja Escola de...
Els nens són l'essencia de l'humanitat
Àngel Querol i Pallarés Àngel Querol i Pallarés
Mestre i professor. Director d...
educar i ensenyar és fer créixer i donar eines per a l'...
Joan Rué Domingo Joan Rué Domingo
Professor Universitat Autònoma
Avaluació
JAUME BELLERA SOLÀ JAUME BELLERA SOLÀ
Professor de la Facultat d'...
Cada circumstància és un camí per recórrer
Jaume Font Martí Jaume Font Martí
Docent de Batxillerat
Res és neutre als centres educatius
gemma vidal i oltra gemma vidal i oltra
Quasi educadora social a l'...
L'educador com "a passador" de cultura

Més informació