Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Josep Mª Aragay Borràs
Josep Mª Aragay Borràs
Educador social i musicoterapeuta

 Vaig nèixer al 1981 a Barcelona i els meus objectius professionals naveguen musicalment entre l'educació, el desenvolupament comunitari, la docència, la teràpia, la gestió cultural, i la creació artística. Soc Integrador Social, Educador Social i Musicoterapeuta especialitzat en l'us educatiu i comunitari de les arts.

Actualment col·laboro amb el projecte Diversitats d'Educació Sense Fronteres; participo com formador en un assignatura de pràctiques de creativitat a la Carrera d'Animació Sociocultural de la Universitat Paris Est-Créteil; i estic viatjant per Europa, Amèrica i Àfrica amb el projecte Isòsceles per tal de definir la figura del educador social així com transferir el mètode Basket Beat en l'àmbit de la música comunitària.

Les tres coses que he après

1

La música és una eina extraordinària

Tot el que vivim pot servir-nos per aprendre. Deixant aquí de banda el dret que hauríem de tenir tots a accedir amb igualtat d'oportunitats a l'art i a la cultura, fer música -més enllà que a mig i a llarg termini generi impactes positius en el rendiment acadèmic o en el desenvolupament personal dels participants gairebé només pel fet de practicar-la regularment i en grup- pot utilitzar-se com una eina pedagògica per tal de transferir valors, conceptes i procediments a persones, grups, comunitats o, fins i tot també -algunes vegades-, a les llunyanes estructures de la societat. I és que la música, que requereix de concentració “aquí i ara” i permet incloure persones diverses en una mateixa acció, compromet la persona de forma integral i es pot dirigir a treballar àrees específiques com la comunicació i el llenguatge; la psicomotricitat; les interrelacions socials; o les àrees cognitiva i emocional.
2

El grup ha d'intervenir en el seu propi desenvolupament; l'autogestió és un procés

Conèixer els grups i les seves característiques és primordial per tal de realitzar la nostra tasca professional amb eficiència. I és que en síntesi, l'educador acompanya i forma part de grups. Sovint diem que les principals finalitats del acompanyament són l'autonomia i l'autogestió; però si la participació del propi grup en el desenvolupament, en la gestió o en la presa de decisions no es fonamenta des del principi del procés d'ensenyament-aprenentatge serà impossible assolir l'autonomia. Així doncs, una de les coses més meravelloses que he aprés és donar espai al grup perquè n'emergeixin les -sempre sorprenents- capacitats dels seus membres i del conjunt. Contínuament el grup és més creatiu que l'educador.
3

Treballo amb i per a persones, i treballo des de l'amor

Els àmbits acadèmic i professional ens proposen una determinada distància respecte als alumnes, usuaris o beneficiaris que atenem. Personalment he deixat d'utilitzar la descripció d'usuaris per parlar de persones; i la distància per a fomentar el canvi -crec sens dubte- que ha de ser curta. Entenc que barrejar la paraula amor amb feina pugui crear reticències així que parabòlicament podem parlar d'una innegociable dimensió emocional, i és que en la mesura que construïm vincle amb les persones que acompanyem assolirem resultats desitjables.
Altres veus de la comunitat educativa
Deli Miró Miró Deli Miró Miró
Psicopedagoga i educadora en art
AULES PER L’EDUCACIÓ DEL BÉ COMÚ
Ignasi Carreras Ignasi Carreras
Director de l´Institut d´Innovació...
Oportunitats de futur
J. Gil J. Gil
Estudiant de màsters UAB i UOC
L'educació formal no limita la informal
Montserrat Boix Fargas Montserrat Boix Fargas
Mestra
Respecte i autoritat
John Bosco Rutishisha John Bosco Rutishisha
POLICE TRAINER
RESOURCEFUL
Marina Sambola Palau Marina Sambola Palau
Mestra
La mirada
Roser Canals Cabau Roser Canals Cabau
professora de ciències socials i...
Les didàctiques específiques claus en la formació del professorat

Més informació