Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Josep Mª Aragay Borràs
Josep Mª Aragay Borràs
Educador social i musicoterapeuta

 Vaig nèixer al 1981 a Barcelona i els meus objectius professionals naveguen musicalment entre l'educació, el desenvolupament comunitari, la docència, la teràpia, la gestió cultural, i la creació artística. Soc Integrador Social, Educador Social i Musicoterapeuta especialitzat en l'us educatiu i comunitari de les arts.

Actualment col·laboro amb el projecte Diversitats d'Educació Sense Fronteres; participo com formador en un assignatura de pràctiques de creativitat a la Carrera d'Animació Sociocultural de la Universitat Paris Est-Créteil; i estic viatjant per Europa, Amèrica i Àfrica amb el projecte Isòsceles per tal de definir la figura del educador social així com transferir el mètode Basket Beat en l'àmbit de la música comunitària.

Las 3 cosas que he aprendido

1

La música és una eina extraordinària

Tot el que vivim pot servir-nos per aprendre. Deixant aquí de banda el dret que hauríem de tenir tots a accedir amb igualtat d'oportunitats a l'art i a la cultura, fer música -més enllà que a mig i a llarg termini generi impactes positius en el rendiment acadèmic o en el desenvolupament personal dels participants gairebé només pel fet de practicar-la regularment i en grup- pot utilitzar-se com una eina pedagògica per tal de transferir valors, conceptes i procediments a persones, grups, comunitats o, fins i tot també -algunes vegades-, a les llunyanes estructures de la societat. I és que la música, que requereix de concentració “aquí i ara” i permet incloure persones diverses en una mateixa acció, compromet la persona de forma integral i es pot dirigir a treballar àrees específiques com la comunicació i el llenguatge; la psicomotricitat; les interrelacions socials; o les àrees cognitiva i emocional.
2

El grup ha d'intervenir en el seu propi desenvolupament; l'autogestió és un procés

Conèixer els grups i les seves característiques és primordial per tal de realitzar la nostra tasca professional amb eficiència. I és que en síntesi, l'educador acompanya i forma part de grups. Sovint diem que les principals finalitats del acompanyament són l'autonomia i l'autogestió; però si la participació del propi grup en el desenvolupament, en la gestió o en la presa de decisions no es fonamenta des del principi del procés d'ensenyament-aprenentatge serà impossible assolir l'autonomia. Així doncs, una de les coses més meravelloses que he aprés és donar espai al grup perquè n'emergeixin les -sempre sorprenents- capacitats dels seus membres i del conjunt. Contínuament el grup és més creatiu que l'educador.
3

Treballo amb i per a persones, i treballo des de l'amor

Els àmbits acadèmic i professional ens proposen una determinada distància respecte als alumnes, usuaris o beneficiaris que atenem. Personalment he deixat d'utilitzar la descripció d'usuaris per parlar de persones; i la distància per a fomentar el canvi -crec sens dubte- que ha de ser curta. Entenc que barrejar la paraula amor amb feina pugui crear reticències així que parabòlicament podem parlar d'una innegociable dimensió emocional, i és que en la mesura que construïm vincle amb les persones que acompanyem assolirem resultats desitjables.
Otras voces de la comunidad educativa
fabian macias garcía
Docente
EMPATÍA.-
Carme Hernández Escolano Carme Hernández Escolano
Pedagoga del Centre per a la...
La importància d’educar el conjunt de les dimensions de la...
Fabian Mohedano Fabian Mohedano
Treballòleg i promotor de la...
Caràcter i intel·ligència
Maria Carme Boqué Torremorell Maria Carme Boqué Torremorell
Professora titular dels graus en...
L’aventura d'aprendre
Artur Parcerisa Aran Artur Parcerisa Aran
Professor del Departament de...
Cal dedicar temps i espais per pensar en els per què
Marina Sambola Palau Marina Sambola Palau
Mestra
La mirada
Àngel Querol i Pallarés Àngel Querol i Pallarés
Mestre i professor. Director d...
educar i ensenyar és fer créixer i donar eines per a l'...

Más información