Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Francesc Colomé Montserrat
Francesc Colomé Montserrat
Inspector d'educació
Ara faig d'inspector a Barcelona ciutat. He estat en diferents llocs de treball d'una colla d'Administracions. Per ordre invers he estat Secretari de Polítiques Educatives del Departament d'Educació de la Generalitat, Director General del mateix Departament, Coordinador de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona, Director General de Formació Professional i Promoció Educativa al Ministerio de Educación en el Govern de Felipe González, Director de la Alta Inspecció de l'Estat a Catalunya, Inspector d'Educació, director d'Institut de secundària, catedràtic de Fisica i Química de secundària, professor de Química Física de la UAB. He aprés moltes coses per sort meva en tots aquests anys i en tots aquests llocs. És difícil seleccionar-ne tres. Però...

Les tres coses que he après

1

D’una educació que ha de canviar el mon a un mon que ha canviat l’educació

De l’entusiasme de les posicions dels anys seixanta en les que defensàvem amb seguretat que amb l’educació canviaríem el món, fins a la situació actual, en la que l’educació corre el risc de convertir-se en una eina tècnica al servei de les previsions socio-econòmiques, hi va un llarg recorregut que hauríem de saber gestionar. És evident que l’escola no pot viure d’esquena al canvi social i a les seves necessitats, també és veritat que el vessant que ha de donar l’educació en molts sentits no pot estar condicionat únicament per una visió utilitària i prefixada del desenvolupament socio-econòmic. Hi ha una solució que massa vegades ha estat oblidada: fer caminar més juntes escola i societat.
2

La igualtat en l’educació

Igualtat a l’accés; desigualtat en el procés; desigualtat a la sortida. Igualtat a l’accés: Tothom ha de poder accedir a una bona escola. Què és una bona escola? Totes les escoles són igual de bones? Desigualtat en el procés: No tots els nois i noies de Catalunya són iguals ni tenen les mateixes oportunitats en funció de diversos factors. El més important: el socio-cultural. L’escola ha de tenir mecanismes compensatoris per minvar aquests efectes.
3

Dels processos als resultats

Amb el risc de ser titllat de “resultadista” afirmo que l’escola catalana s’ha preocupat excessivament dels processos i ha descuidat els resultats. La manca de persecució de resultats pot tenir uns efectes negatius en els objectius que vol assolir l’escola en el sentit que quan no es valoren els resultats (o de vegades no es coneixen) no es poden prendre mesures per millorar-los. Les obligacions de retre comptes tant per part dels centres com de l’Administració només es poden atendre a partir d’uns resultats comparables i homologables. Naturalment és molt plausible que al darrera d’un mal resultat hi hagi un mal procés, que s’haurà de tenir en compte i actuar per a la seva correcció.
Altres veus de la comunitat educativa
Irene Mata Martínez Irene Mata Martínez
Secretaria de Direcció/...
l'aprenentatge és fonamentalment EMOCIONAL
Maria Ojuel Solsona Maria Ojuel Solsona
Professora de geografia i història...
Fer alumnes reflexius i creatius
Ramon Rial i Carbonell Ramon Rial i Carbonell
Coordinació Escoles Vedruna....
Tenim una oportunitat
Montse González Vera Montse González Vera
Assessora i formadora de Formació...
Quin ha de ser el paper dels centres docents quan es pot...
Mª Teresa Santa María Fernández Mª Teresa Santa María Fernández
Consultora UOC y Profesora...
Las personas son lo primero
Laia Pineda Rüegg Laia Pineda Rüegg
Cap de Projectes en Educació
Educar és reconèixer l’altre
Germán Wilfrido Sánchez Valenzuela
docente de lengua y literatura en...
Enseñar para la vida

Més informació