Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Marta Olivella Pedrola
Marta Olivella Pedrola
Tècnica del CTESC
Sóc llicenciada en Dret i en Ciències del Treball. Actualment treballo com a tècnica al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), especialitzada en l’àmbit de l’educació, l’economia social i l’emprenedoria. Complemento la meva visió teòrica del món de l’educació i les polítiques públiques en aquest àmbit amb experiència docent en l’àmbit universitari (UPF) i amb l’experiència de ser mare de dos petits que em prenen energia, hores de son i temps a canvi de somriures, petons, alegries i molta, molta estimació. @MartaOlivella

Les tres coses que he après

1

Què vol dir educar? Educar vol dir ajudar a algú a créixer i a ser lliure

Què vol dir educar? Les dues primeres accepcions del DIEC defineixen educar com l’acció d’ajudar (a algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel•lectuals i de transmetre (a algú) coneixements, actituds, valors o formes de cultura. Desenvolupament personal, coneixements, actituds, valors, cultura... conceptes que m’apropen, intuïtivament, a dos conceptes més: creixement i llibertat. Educar vol dir ajudar a algú a créixer i a ser lliure.
2

A qui educar? A tothom

Qui és aquest algú? O dit d’una altra manera, a qui educar? Als infants. Als joves. Nosaltres. La societat en general. Tothom té dret al seu desenvolupament personal i a rebre i/o transmetre coneixements, actituds, valors, cultura. Tothom té dret a créixer i a ser lliure. Sense exclusions ni restriccions, per origen, per edat, per sexe, per situació professional. Al mateix temps, l’educació és cosa de tots. Tots en som responsables, perquè som éssers socials i vivim en societat. Les relacions personals no són mai unidireccionals. Tampoc l’educació. Els meus fills aprenen de mi, jo d’ells. Aprenc de la família, dels amics, dels companys de feina, de l’escola dels meus fills, de l’associació de veïns...
3

Com educar? Al llarg de la vida i amb el llistó alt

Aprenem al llarg de la vida, per això cal començar de ben petits. Cal que els pares, la família, comencin educant a casa, cal continuïtat a l’escola i els centres educatius superiors, però també cal educació al barri, al poble, a la feina i a l’acció pública. Començar aviat, però no acabar mai. Cal aprendre sempre. I per tant, aprendre a aprendre. I cal exigir. No podem créixer de manera mediocre, ni desenvolupar-nos personalment a mitges, ni transmetre coneixements, actituds, valors, etc., amb poca ambició. Crec que hem d’aspirar al màxim desenvolupament personal, a la màxima transmissió de coneixements, valors i actituds, sempre tenint en compte les característiques individuals i aquells condicionants que poden afectar aquest creixement. Adaptar l’educació a les necessitats especials dels infants, els joves i la resta de ciutadans no ha suposar una renúncia a la qualitat i exigència de l’educació rebuda i transmesa.
Altres veus de la comunitat educativa
Daniel Cassany Daniel Cassany
Docent i investigador
Més aprenentatge i menys ensenyament
Montse Palomar Montse Palomar
Professora Cicles Formatius
Aprendre
Manel V. Trincado Alba Manel V. Trincado Alba
AMPA SAMC Cornellà de LLob.//...
Guia / Manual del curs per als Pares.
Joan Joan
professor de secundària jubilat
L'alumne, al centre
Cristina Fumadó Casals Cristina Fumadó Casals
Responsable d'Avaluació de...
Cal superar les resistències a l'avaluació
Jordi Serarols Boada Jordi Serarols Boada
Inspector d'Educació
L’aprenentatge invisible
Elvira Borrell Closa Elvira Borrell Closa
inspectora d'educació
L'avaluació és tant un procés tècnic com ètic i social

Més informació