Les tres coses que he après

Les experiències de segregació escolar estan altament relacionades amb vivències afectives de desvinculació dins els centres. La principal recomanació que es desprèn dels nostres resultats de recerca en aquests temes és un replantejament radical de les pràctiques educatives quotidianes i les dinàmiques relacionals. La detecció entre l’alumnat més vulnerable (i en aquest cas parlo en concret del d’origen immigrant extracomunitari) de pautes de resposta caracteritzades per la desvinculació dels aprenentatges escolars hauria d’implicar una anàlisi, crítica i constructiva alhora, de fins a quin punt aquestes constitueixen estratègies adaptatives de resistència a l’atribució d’identitats socials i/o ètniques estigmatitzades, construïdes i assignades de manera específica a cada centre educatiu. Estigmatitzacions avivades en part (no sempre en la mateixa magnitud ni amb els mateixos efectes) pels diferents dispositius i pràctiques de selecció, separació i jerarquització. L’ideal seria poder maximitzar el potencial de vinculació escolar de cada infant tot conciliant un tracte individualitzat amb la consecució d’un (re)coneixement i comprensió apropiats de tots ells i elles com a actors competents en el marc dels seus propis entorns familiars i comunitaris. Defugir, per tant, dinàmiques de relació “fragmentades”, portadores de discontinuïtat i alienació.