Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Juli Palou Sangrà
Juli Palou Sangrà
Professor Titular Universitat Barcelona

Em vaig llicenciar en Filosofia al mateix temps, quasi, que vaig començar a treballar en una escola entranyable, Can Sant Joan. Al cap d'uns anys vaig seguir la meva formació i vaig llicenciar-me en Filologia al mateix temps, també, que començava una altra experiència professional apassionant a l'Escola Estel del Guinardó. Després  va venir un altre repte, a Sabadell: l'escola Ribatallada. I finalment el pas per l'ICE de la UAB i l'obtenció d'una plaça al Departament de Didàctica de la LLengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona. Formo part d'un grup de recerca sobre l'ensenyament de llengües en entorns plurilingües, que s'anomena PLURAL.

He tingut la sort, i l'encert, de moure'm sempre a prop dels moviments de renovació i dels mestres que tenen la capacitat de repensar la seva feina. Aquesta experiència és a la base de la tesi doctoral que vaig fer i dels diversos llibres i altres publicacions que figuren en el meu currículum oficial.

 

Les tres coses que he après

1

Entorns i persones

Ara que sóc professor en una facultat de formació inicial me n'adono, encara més, de la inexactitud dels termes. On acaba la formació inicial? Vaig tenir la sort, quan era molt jove, de treballar com a responsable de les hores de pati a l'escola Costa i Llobera; pocs anys més tard vaig fer de mestre al barri de Can Sant Joan, de Montcada. D’un extrem a l’altre, i cadascun va ser l’escenari d’una experiència impagable. La meva formació inicial, molt més enllà de tot el que havia llegit i escoltat, és deutora d'un llarg temps d'aprenentatge en entorns diferents i al costat de persones que tenien la capacitat de construir discurs sobre la feina que feien. Ara que m’oferiu l’oportunitat de pensar-hi, me n’adono de la sort que vaig tenir de viure a nivell professional en entorns ben diferents, al costat de persones amb capacitat i sensibilitat per al debat sobre què vol dir educar. M’agrada tenir aquest sentiment avui, quan la dèria pels resultats enterboleix la capacitat d’especular.
2

Aprendre amb els altres

Durant anys la visualització de l’aprenentatge ha correspost a una línia vertical; de menys a més, i sempre cap amunt. Aquesta verticalitat existeix, però allò que he après és que també hi ha una línia horitzontal. És la que correspon a una zona de desenvolupament proper col·lectiva. Sobre aquest tema investiguem en el nostre grup de recerca, PLURAL i ara podem afirmar que aquesta constatació tant és vàlida per als grups de docents com per als alumnes. No es tracta d’aprendre al costat de l’altre, sinó a través de la interacció amb els altres. Quan en una classe la transmissió sempre és vertical, s’empobreix la capacitat d’aprendre. Quan en un claustre no hi ha debat pedagògic, s’empobreix la vida professional. Quan les administracions no escolten mestres i professors, s’empobreix el teixit educatiu. Amb una imatge molt entenedora, és el que proclama el meu estimat Jaume Cela des de fa anys: la gambada d’un de sol serveix per a ben poc si al darrere no hi ha un pas endavant col·lectiu.
3

La reflexió necessària

Reflexionar és fer que el pensament torni sobre ell mateix. Jo era dels que creien que hi ha el món de la teoria, una mica amunt, i el de la pràctica, que queda per sota. L’experiència m’ha ensenyat que no és ben bé així. I confesso que em neguitejo cada cop que constato que algú s’encaparra a situar el món teòric en una mena de paradís que, en realitat, és inexistent. En sabem una mica, un trosset, sobre les coses, fins i tot sobre nosaltres mateixos. Allò que ens fa avançar és la implicació en un procés que consisteix a reunir de manera coherent aquests trossets. Entrar a l’aula és un acte de valentia, perquè comporta fer explícita aquesta vulnerabilitat, aquesta incapacitat per assolir una imatge certa i completament fiable de com són les coses del món. L’únic que tenim és la capacitat de buscar les peces que ens ajuden a construir un pensament i la capacitat de posar en crisi aquest mateix pensament. Ensenyar és ensenyar a dubtar sobre allò que ensenyem. Quina immensa paradoxa, no?
Altres veus de la comunitat educativa
Núria Perarnau i Soler Núria Perarnau i Soler
Bibliotecària
I les biblioteques?
Màrius Martínez Muñoz Màrius Martínez Muñoz
Professor titular Orientació...
L'èmfasi en l'aprenentatge
fabian macias garcía
Docente
EMPATÍA.-
Ana Belén Colén Ráfales Ana Belén Colén Ráfales
Mestra/Centre Recursos Pedagògics
El bon mestre ha de crear un clima de confiança a l'aula
Montserrat Boix Fargas Montserrat Boix Fargas
Mestra
Respecte i autoritat
Jordi Jubany i Vila Jordi Jubany i Vila
Mestre, Antropòleg i Assessor TIC.
Aprendre a aprendre al llarg de la vida
Artur Parcerisa Aran Artur Parcerisa Aran
Professor del Departament de...
Cal dedicar temps i espais per pensar en els per què

Més informació