Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Miquel Fernández Ayxelà
Miquel Fernández Ayxelà
Tècnic dels Programes d'Orientació del Consorci d'Educació de Barcelona
Fa 30 anys que treballo per l'educació de la ciutat de Barcelona des de diferents àmbits educatius. Com a professor d'educació física en diferents centres municipals. Al programa "a l'escola més esport que mai", previ a les olimpíades del 92, fomentant l'activitat física i esportiva entre els escolars de Barcelona. En programes vinculats al fons social europeu per inserir joves al món laboral. He col·laborat amb l'IMD per facilitar l'entrada a l'empresa de joves amb disminució psíquica. I els últims 13 anys al Pla Jove, orientant i tutoritzant joves que abandonen l'ESO sense el graduat.

Les tres coses que he après

1

Els nostres alumnes ens demanen coneixements, valors i normes... Però també amor i sensibilitat.

Vaig iniciar la meva carrera professional a Can Tunis, amb alumnes de raça gitana, una escola aïllada i marginada de la gran Barcelona preolímpica. Un barri mancat de tot benestar i dominat pels traficants de drogues. I vaig ser testimoni directe de com un grup "d'herois docents", els meus companys i als que sempre he considerat els meus mestres, s'esforçaven dia a dia en l'objectiu de traslladar coneixements, valors i normes a uns alumnes que no tenien cap motivació per l'aprenentatge escolar. I només amb l'amor i la sensibilitat cap a una realitat tant dura i deteriorada com la que es vivia al barri, feien possible aquell projecte educatiu.
2

El Docents necessiten més espais de relació i comunicació

Fa 30 anys que treballo per l'educació de la ciutat de Barcelona en diferents àmbits educatius i he pogut constatar la soledat del docent. He vist com s'han fet intents de tota mena, amb seminaris, trobades, equips de treball... Però el docent segueix sòl i aïllat davant el grup classe. Amb poques eines per enfrontar la diversitat que suposa un grup de 25 alumnes. Sé que la solució passa per invertir més, rebaixant ratios i afegint professionals de suport que puguin realitzar de debò la seva feina amb els joves que ho necessiten i els temps no corren a favor de despeses en educació, però ja que em doneu la possibilitat d'expressar-me, ho faig per si algú més hi està d'acord i entre tots podem iniciar un canvi.
3

Les mares i els pares són els grans exclosos del sistema educatiu.

Ara com a tècnic dels programes d'orientació del Consorci d'Educació de Barcelona, oriento i tutoritzo als alumnes que en finalitzar l'ESO no acrediten. Sóc espectador de primera fila del fracàs escolar de la nostra ciutat i considero que hem de fer quelcom per afegir a les mares i pares en la lluita contra aquest fracàs. Els hem de responsabilitzar i hem de saber dona'ls-hi eines per enfrontar l'educació de les seves filles i fills. Si no som capaços d'integrar a les famílies en el conjunt d'accions educatives, sempre ens mancarà una de les 3 potes que considero fonamentals en el desenvolupament global d'un jove: la seva identitat personal que l'haurà de fer únic i especial, l'educació per viure en societat que li donarà l'escola i l'educació familiar que ens dona la seguretat i fermesa per assolir qualsevol repte vital.
Altres veus de la comunitat educativa
Neus Pagès Carbonell Neus Pagès Carbonell
Treballadora Social
Cal observar la vida
Marta López Dalamau Marta López Dalamau
Mestra d'Educació Infantil i...
L'ús que en fem dels recursos materials
Juli Palou Sangrà Juli Palou Sangrà
Professor Titular Universitat...
Entorns i persones
Teresa Calveras Teresa Calveras
Mestra, ara retirada
Escoltar l'alumnat
Neus Ferran Biera Neus Ferran Biera
Docent
Tothom a classe vol aprendre
Roser Caño Valls Roser Caño Valls
Funcionària d'educació...
Fent i desfent aprèn el mestre
Blai Sotos i Franco Blai Sotos i Franco
Mestre
1- SON ELS INFANTS QUI APRENEN.

Més informació